L’abús no determina la utilitat
 |
| Mario Gutierrez |
Un martell no és el responsable de que es trenquin els
vidres d’un aparador, ni un ganivet ho és d’una agressió, ni tampoc el pinzell
i la pintura ho són de La Gioconda o el Guernica. Les eines possibiliten o
faciliten la realització d’unes tasques, però mal utilitzades deixen de ser
útils i, fins i tot, poden convertir-se en contraproduents. El mateix passa amb
els deures escolars. Per a Mario Gutiérrez, responsable d’educació del CSIF, són “necessaris per a que el nen
desenvolupi la seva autonomia personal”. Albert Sangrà, professor Psicologia i
Ciències de l’Educació, posa alguns exemples de la seva utilitat: “reforçar i
recordar allò que s’ha après, que els pares vegin en què treballen els seus
fills a l'escola o per generar un espai de diàleg a partir dels dubtes que els
nens puguin tenir”. Tot i així, la Ceapa s’ha proposat com objectiu que
desapareguin, segons José Luis Pazos, el seu president.
 |
| Albert Sangrà |
Malgrat el que suggereixen l’OCDE
i l’OMS els deures escolars no són responsables directes de fomentar
desigualtat entre pobres i rics, ni de provocar riscos a la salut dels
estudiants. Serà l’ús que se’n faci d’ells com eina educativa dels docents i
dels controls a que se sotmetin pels diferents responsables dels centres
–direcció, consell escolar, AMPA...-.
 |
| José Luis Pazos |
El debat sobre la seva
conveniència serà profitós si s’obvien arguments fal·laços com el de Pazos:
“tractem de recuperar el temps lliure dels nostres fills, que ja tenen jornades
de 65 hores setmanals amb els deures”.
Fonts consultades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada