Sortir de l’atzucac per arribar a l’oasi
La versió 1.0 (és una manera de dir) del procés s’acabarà
aviat. Com passa amb els culebrots de llarga durada, l’acció pren a les
acaballes gairebé tot el protagonisme, perquè cal tancar els fronts oberts i
els arguments i les reflexions deixen de tenir rellevància, tot i que encara hi
ha qui s’esforça en esgrimir-los en un darrer intent d’evitar que arribi la col·lisió
que es preveu.
No ens trobem davant d’un foc d’encenalls que no afecta l’esdevenidor,
sinó que aquest cop les seqüeles seran doloroses i afecten a molta gent,
qualsevol que sigui el desenllaç de la primera etapa; un final que les cases
d’apostes podrien valorar en termes de probabilitat, però no desvetllaria la
incertesa que plana per desxifrar tots els seus ets i uts, perquè és
imprevisible la reacció que es produirà al carrer, per molt que algú pensi que controla
les regnes.
 |
| Una pel·licula suggerent |
De moment es fa visible que càrrecs polítics i funcionaris
estan a la picota, obligats a posicionar-se i veure trontollar les seves
ocupacions professionals, independentment del desenvolupament i resultat del
dia D, perquè a les amenaces que han rebut dels dos fronts que es consideren
legitimats s’ha d’afegir la pressió que poden patir de qui fora de l'àmbit institucional no està disposat a
admetre una posició contrària als seus interessos.
L’escenari que quedarà el dia després és el de una gran
inestabilitat política i social que ens esquitxarà a tots plegats. Qui
governarà la Generalitat? Qui governarà els municipis? Qui pacificarà els
carrers? Qui s’encarregarà de sargir l’estrip social? Tot està en el ràfec tant
sí com no. No ens enganyem, la divisió social ja hi és a casa nostra, l’únic
que canviarà és que aleshores es farà més palesa i dependrà de cadascú de nosaltres
que no derivi en crispació ciutadana atiada des de la talaia política.
El sentiment és un gran estímul, però convé no perdre el senderi. Caldrà travessar un tram de desert per arribar a l’oasi, si ens deixem orientar pel seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada