Hostatges per la imatge

Víctimes d’interessos polítics conjunturals?

“La imatge ho és tot” era el missatge de una falca publicitària protagonitzada pel tennista Andre Agassi quan tenia 19 anys. Un lema que li va produir molts maldecaps en ser utilitzat pejorativament per aficionats i crítics que li retreien que només destaqués pel seu peculiar aspecte estètic. (1) Com explica en el llibre autobiogràfic Open, els retrets només van passar a la història quan va aconseguir guanyar el primer Grand Slam, el torneig de Wimbledon. (2)

Davant la convocatòria de vaga general del 8 de novembre, que es va traduir en embús general, va donar la impressió que el ‘Gobierno de España’, en el seu paper de tutor legal de l’autonomia catalana, manllevava l’eslògan popularitzat per Agassi per tal d’evitar alguna imatge inconvenient que recordés les que es van difondre arrel del que va passar l’1 d’octubre.

Atesa la satisfacció pel comportament del dispositiu policial manifestada pel delegat del ‘Gobierno’, Enric Millo, i el ‘Ministro del Interior’, Juan Ignacio Zoido, era menys perjudicial estèticament veure un munt de cotxes i viatgers aturats que qualsevol mena d’enfrontament amb els que bloquejaven carrers, carreteres i vies de tren exercint una contradictòria ‘violència pacífica’. Es podria dir que ‘salvar la imatge’ governamental va convertir en hostatges els milers d’afectats pels bloquejos.

Hi ha qui pensa que d’aquesta manera es deixa en evidència els independentistes -mireu del que són capaços-; una mena d’avís a navegants de 

cara a la pròxima contesa electoral. Un argument tan inconsistent com l’anterior, que no justifica la condescendència de les forces d’ordre públic amb qui obstaculitzava la circulació de vehicles i trens, que suposa –de fet- un menyspreu pels ciutadans que van veure conculcat el seu dret a la mobilitat, que no té per què dependre d’interessos polítics conjunturals.

(1) www.tennis.com/pro-game/2015/08/image-everything-andre-agassis-infamous-ad/55425/

(2) Andre Agassi: Open. Memorias (Open An Autobiography) ‘2009’ – Duomo ediciones. Fragmento en el capítulo 14:

“Se supone que debo ser una persona distinta ahora que he ganado un torneo de Grand Slam. Todo el mundo me lo dice. Lo de «La imagen lo es todo» ha pasado a la historia. Ahora los comentaristas deportivos aseguran que, para Andre Agassi, ganar lo es todo. Tras dos años llamándome estafa, diciendo que no soporto la presión, que soy un rebelde sin causa, ahora me colocan en un pedestal. Declaran que soy un ganador, un jugador sólido, uno de los grandes. Dicen que mi victoria en Wimbledon los obliga a evaluarme de nuevo, a reconsiderar quién soy en realidad.”