Tacticismes i incongruències a desdir
La lògica maquiavèl·lica d’alguns polítics i la seva gran
capacitat per embolicar la troca ha arribat a fregar l’excel·lència en les
darreres setmanes a Catalunya. Un cop aprovades les lleis de Referèndum i
Transitorietat es transmetia el missatge quela justícia i lleis espanyoles ja
no pintaven res a casa nostra o, si més no estaven supeditades a les catalanes.
Tot i així, es constitueix una Sindicatura electoral que es cessada o
destituïda quan el Tribunal Constitucional espanyol dictamina que seran multats
els seus membres. No havia quedat clar que el TC ja no comptava?
La Sindicatura era una peça clau en el desenvolupament del
Referèndum de l’1 d’octubre: “La Sindicatura Electoral de Catalunya és l’òrgan
responsable de garantir, amb competència a tot el territori de Catalunya, la
transparència i l’objectivitat del procés electoral, i l’exercici efectiu dels
drets electorals” (1). Tot i així la convocatòria es va tirar endavant sense el
seu concurs, deixant orfe la competència de “certificar els resultats
electorals oficials i ordenar la seva publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya” (2). El Govern de la Generalitat va fer de pare
adoptiu de la mesura per suplir aquesta mancança -aplicació del famós article
26 que cantava La Trinca- (3). |
| Disc de La Trinca |
Donat per acomplert aquest tràmit –saltant-se la llei: “dins
els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la
Sindicatura electoral”-, li pertocava al Parlament celebrar “una sessió
ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya,
els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent” (4). El President de
la Generalitat s’encarrega de presentar els resultats i proclama que Catalunya
es mereix ser un nou estat, però demana que es mantingui en suspens la
declaració per donar temps a negociar. Qui i per a què havia de donar el
vistiplau? Es signa després d’amagatotis del ple un compromís per declarar la
independència.
Dues setmanes després arriba el dia esperat envoltat d’una
gran expectació i es decideix votar en secret una proclamació de la República sui generis. No es podia fer d’una forma
més clara i contundent? Què es temia? I, per rematar-ho, la celebració oficiosa
dels diputats es fa en petit comitè a l’interior del Parlament, ¿no mereixien
tots aquells que es van aplegar als voltants del Parlament o a la plaça de Sant
Jaume un tracte més considerat?
 |
| Mònica Terribas |
S’havia posat la primera pedra de la República però el
malson de l’Estat espanyol seguia present aplicant l’article 155 de la
Constitució. I vet aquí que malgrat vantar-se d’haver-se constituït un nou
estat, gairebé tots els partits polítics que li havien donat suport decideixen
presentar-se a les eleccions autonòmiques convocades pel Govern espanyol en
territori català. No havia quedat prou clar que Catalunya ja era un estat
independent, de manera que fins i tot des de la ràdio publica catalana es connectava
amb l’estranger per parlar amb Madrid? (5) Havia estat només una performance? La República que s’havia
declarat era de nyigui-nyogui? Com queda el nou estat: eliminat, derogat, en stand by...?
Tot plegat un concentrat de tot allò que s’acostuma a
detestar de la política: Tacticisme portat fins l’extrem, propaganda
distorsionadora, utilització dels ciutadans per eludir responsabilitats, no
perdre oportunitat de seguir xuclant de la mamella del pressupost públic... I
els responsables del desgavell com s’han de qualificar: víctimes, herois, patriotes,
delinqüents, enlluernats, poca-soltes...? Són prou adients per fer-se càrrec de
l’Administració catalana? Penso que convé que cadascú s’ho plantegi amb el
màxim de serenor possible, no és gens fàcil amb l’allau constant de notícies i
comentaris que continuaran alimentant el culebrot.
(1) Llei del Referèndum: Article 17. Punt 2
(extreta de www.elperiodico.com/es/politica/20170704/ley-referendum-cataluna-pdf-6147161)
(2) Llei del Referèndum: Article 18. Punt XIII
(3) La Trinca: El califa
Tornada:
Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
(4) Llei del Referèndum: Article 4. Punt 4
(5) www.diaribalear.es/la-espanola-monica-terribas-dice-conecta-extranjero-al-hablar-madrid/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada