Projectes vitals ensorrats en un instant
Una distracció al volant pot ser la causa d’una tragèdia i a les
ciutats ens trobem amb un munt d’elements que reclamen atenció –aparadors,
cartells publicitaris, anuncis, pancartes...- i múltiples víctimes potencials
que es mouen per les voreres i els carrers.
Una de les moltes històries que inclou Ramon Solsona en Línia blava (1), on descriu
imaginativament les vivències passades i futures dels passatgers d’un vagó de
metro mentre el comboi fa el recorregut de tot el trajecte, relatarà fictíciament
el procés mental que possibilitarà una distracció en la conducció de
conseqüències tràgiques i la seva repercussió personal i social.
El protagonista és un incòmode veí de qui és el pal de paller de totes
les històries: “l'home ample d'espatlles que seu al teu costat” del que “no
t'alliberes del seu contacte enganxós”. ¿Què hi entreveu el guru del relat? Es tracta d'un comercial que a més entrena un equip de barri on juga la seva filla: “du el
verí del bàsquet a la sang... És ambiciós, té una meta que no ha confessat a
ningú. Però no l'aconseguirà.”
¿Què li passarà? La família celebrarà efusivament que la filla gran ha
estat escollida per representar a la selecció catalana: “En el transcurs de la
gresca, el fill mitjà coronarà la gran amb un mitjó blanc d'esport. Dirà: Ets
la reina del bàsquet. Tots riuran i la petita dirà: Sembles la de l'anunci.
Quin anunci? El de roba interior. Es referirà a un anunci de roba interior
protagonitzat per una noia amb aspecte de hawaiana.”
 |
| Ramon Solsona |
L’entusiasme s’apoderarà de la seva ment: “Pensa en la filla. S'alegra
dels seus èxits... Pensarà sovint en això. També el dia que, anant amb cotxe,
li semblarà veure en un aparador la foto de la noia que anuncia roba interior
amb una estètica vagament hawaiana... Girarà el cap per fixar-se en l'anunci...
Quan tornarà a mirar endavant s'adonarà que el... el cotxe està a punt de topar
amb el motorista del davant... farà un cop de volant a la dreta per no envestir
la moto. El cotxe s'enfilarà inopinadament a la vorera, toparà contra el
semàfor i el partirà en dos... Tot serà molt ràpid, sense temps per refer-se de
la sorpresa i de rectificar els errors. Sentirà crits i quan baixi del cotxe,
esglaiat i pàl·lid, veurà un home estès a terra. Mort.” Primer acte explícit de
la tragèdia.
El segon acte fa referència al soroll mediàtic: “Tots els diaris
relacionaran la distracció del conductor amb l'anunci.” “L'accident serà
trompetejat pels mitjans de comunicació i la imatge de l'entrenador de
bàsquet... s'associarà als fets de sang, als assassinats, als esdeveniments
escabrosos que agraden a la gent. La presència de càmeres... quan el
traslladin... als jutjats dinamitarà el confortable anonimat d'avui i el convertirà
en carn de la premsa groga, la rosa i la negra. “Durant uns dies se'n parlarà
molt. A la ràdio i a la televisió es faran debats sobre la falta de seguretat
dels vianants, sobre els límits ètics de la publicitat, sobre erotomania i
fetitxisme...”.
El tercer acte te a veure amb la reacció de l’involuntari victimari i
el seu entorn: “Tornarà a casa traumatitzat. No es podrà treure del cap el
mort, el pobre home mort absurdament.” “Se sentirà perseguit i tacat per
sempre.” “No podrà sortir al carrer sense sentir-se assenyalat per tot de dits
acusadors... No farà cap activitat, ni esportiva ni laboral... Li rescindiran
el contracte... Es tancarà a casa i no en sortirà durant dies i setmanes
senceres.”
El relat encara li afegeix més penalitats al “veí de seient”, que acabarà
tenint un final esgarrifós. La fantasia de l’autor és especialment cruel amb
aquest personatge, però en la seva narració, a banda de la incertesa que
acompanya l’esdevenidor, que pot modificar tots els paràmetres de la nostra
vida en un tres i no res, surten a relluir tot un seguit d’actituds que són
molt presents a la nostra societat, tant a nivell individual com col·lectiu, quan s’emeten
frívolament judicis sense solta ni volta on el prejudici és el que predomina.
Probablement en elaborar aquesta història Solsona va tenir present el
que va passar fa vint anys i escaig a Barcelona quan un cotxe va atropellar
tres adolescents que esperaven que el semàfor els dones pas per creuar el
carrer Aragó en envair la vorera, una noia va morir. El conductor va al·legar
que s’havia distret mirant el cartell publicitari d’un establiment regentat per
famoses top model d’aquell moment. (2) Desconec si el que va esdevenir al causant am posterioritat té alguna similitud amb el que relata Solsona en el
llibre.
(1) Ramon Solsona: Línia blava
(2004). Editorial Columna - Col•lecció clàssica, número 596 - 2ª edició 2004.
263 pàgines. Fragments triats dels capítols 'Horta', 'Virrei Amat' i 'Maragall'
(2) elpais.com/diario/1997/11/29/espana/880758024_850215.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada