No desesperis

Els núvols també es dispersen

M'estava esperant. Així m'ho ha semblat quan he fet un breu break matinal per meditar i m'he recolzat en les seves paraules -que no havia cercat expressament-. Els ànims anaven rasants per acumulació de situacions adverses que suposaven un trasbals de la dinàmica habitual. Comparades amb les que pateix molts dels que sents parlar arreu són foteses, però no per això deixen d'inquietar –depèn com t'agafin-.

S'afegien un munt de notícies que denoten una deliberada intenció –és una percepció- d'embolicar la troca per enrarir l'ambient social, moltes procedents dels qui haurien de vetllar prioritàriament per afavorir una bona convivència i estan capficats en pretendre encotillar els ciutadans en l'estret espai que delimiten els seus prejudicis ideològics.

Enmig d'aquest batibull dóna la impressió molts cops que ens hem begut l'enteniment quan indiscriminadament es fa ressò amb entusiasme d'un munt de bestieses que circulen per les xarxes, més interessades a fer la guitza que a alimentar l'intel·lecte.

Potser per tot plegat m'ha reconfortat llegir aquest fragment del salm 37 (36 en la versió de la Vulgata):

No t'exasperi el goig dels dolents,

no envegis els qui obren malament.

S'assecaran ben aviat com l'herba,

es marciran com el verd dels prats.

Confia en el Senyor, fes el bé,

i viuràs segur en el seu país.

Sigui el Senyor la teva delícia:

i et donarà el que desitja el teu cor.

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà que brilli com la llum el teu dret,

la teva raó, com el sol de migdia.

Reposa en el Senyor i espera en ell,

no t'exasperi la prosperitat de l'intrigant,

Calma't, no t'irritis ni t'exasperis,

que faries mal només,

i els qui fan mal seran exclosos del país,

però el qui espera en el Senyor, el posseirà.

Dura tan poc l'injust!

Si mires al seu lloc, ja no l'hi trobes.

mentre que els humils posseiran el país,

respiraran la pau profundament.