El pòsit de la lectura

Un rastre que roman

Mario Vargas Llosa posava pels núvols la ficció en rebre el premi Nobel: “La literatura és una representació fal·laç de la vida que, tanmateix, ens ajuda a entendre-la millor, a orientar-nos pel laberint en què vam néixer, transcorrem i morim. Ella ens desagreuja dels revessos i frustracions que ens infligeix la vida veritable i gràcies a ella desxifrem, al menys parcialment, el jeroglífic que sol ser l'existència per a la gran majoria dels éssers humans.”

Davant del perill de ser engolit per un frenètic ritme de vida que pedala vers el sense sentit, endinsar-se en històries alienes o fictícies que ens transporten més enllà de nosaltres mateixos pot trencar aquesta dinàmica, tal com exposa Vargas Llosa: “la ficció és... una necessitat imprescindible perquè la civilització segueixi existint, renovant-se i conservant en nosaltres el millor del que és humà; un món sense literatura seria... un món d'autòmats privats del que fa que l'ésser humà sigui de debò humà”. (1)

Un discurs carregat de retòrica que en fa un gra massa de les bondats de la literatura que, tot i que hi siguin presents en l’immens conjunt, no suporten la generalització. El pòsit que cada obra deixa en el lector depèn tant de la narració com de les condicions en que es trobi el receptor.

Vargas Llosa durant el discurs

En temps de Cervantes devien ser molt populars els llibres de cavalleries i en escriure Don Quijote de la Mancha un dels propòsits de l’escriptor era revertir la influència d’aquestes obres no fos el cas que «El ‘vulgo’ ignorant vingui a creure i a tenir per veritables tantes nicieses com contenen». El Quixot era un home que no havia digerit prou bé aquests textos i amb el seu comportament Cervantes pretenia «posar en avorriment dels homes les fingides i absurdes històries dels llibres de cavalleries». (2)

Que un llibre ens senti bé o no dependrà de com ens enxampi. Renée, la culta portera autodidacta del número 7 de la rue de Granelle de París, que es nodreix en una habitació-cau de la porteria per guardar les aparences estereotipades adients al seu estatus, atribueix a la literatura una “funció pragmàtica” que “com tota mena d’Art, té per missió fer suportable l’acompliment dels nostres deures vitals”; una mena d’anxiolític, que permet contrarestar les tasques i obligacions quotidianes.

Renée és una gran lectora, tan literatura com d’assaig filosòfic, moguda per unes inquietuds que ha canalitzat de manera espontània. Té la sensació de no haver-ne tret prou profit: “He llegit tants llibres... Tanmateix, com tots els autodidactes, mai no estic segura del que n’he comprès. Un dia em sembla abraçar amb una sola mirada la totalitat del saber, com si unes ramificacions invisibles naixessin de sobte i teixissin entre si totes les meves lectures disperses –després, brutalment, el sentit s’amaga, l’essencial fuig de mi i per molt que rellegeixi les mateixes línies, se m’escapen cada cop una mica més mentre em fa l’efecte que sóc una vella boja que creu que té l’estómac ple perquè s’ha llegit amb atenció el menú. Sembla que la conjunció d’aquesta aptitud i d’aquesta ceguesa és la marca reservada a l’autodidactisme. Tot privant el subjecte de les guies segures que forneix tota bona formació, li fa tanmateix l’ofrena d’una llibertat i una síntesi en el pensament allà on els discursos oficials posen barreres i prohibeixen l’aventura.” (3)

Comparteixo la sensació que expressa la Renée en alguns dels llibres que llegeixo, però procuro no amoïnar-me –sobretot perquè no he de donar comptes a ningú-. Prenc notes d’alguns fragments i després els repasso. Tot i així sé que no esgoto la riquesa que un llibre pot oferir i m’he de conformar amb el que m’aporta en aquell moment. Però el rastre que queda acostuma a ser més extens que el regust que ens deixa en acabar-lo de llegir. D’alguna manera queda arxivat a l’inconscient fins que trobi el moment de manifestar-se.

(1) Mario Vargas Llosa: Elogio de la lectura y la ficción. Discurs davant l’Acadèmia Sueca en rebre el Premi Nobel de Literatura 2010. Publicat per Alfaguara en la col·lecció: punto de lectura. 43 pàgines. Es pot llegir el text complet en https://www.ersilias.com/discurso-de-mario-vargas-llosa-nobel-literatura-2010/

(2) Extret de Daniel Eisenberg: Los libros de caballerías y don Quijote. Text complet en http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/los-libros-de-caballerias-y-don-quijote/html/c39dda4a-97a9-4b82-8627-54683c682c6a_1.html

(3) Muriel Barbery: L’elegància de l’eriçó. Títol original: L’élégance du hérissom (2006). Editorial: Edicions 62 – Col·lecció: El balancí, número 569 – 1ª edició (2007). 292 pàgines