El tremp moral a prova

No acaba en la norma

El filòsof Roger Scruton enceta el capítol ‘Moralitat’ del llibre Filosofia per a persones intel·ligents (1) amb la frase: “Les persones estan subjectes a lleis morals, les quals promouen la idea d'una comunitat d'éssers racionals que es respecten i resolen les disputes per mitjà de la negociació i l'acord.” Normes que s’adiuen amb un entorn civilitzat on “cal tractar la gent com a subjectes i no com a objectes, i això vol dir que cal respectar els drets i complir els deures.”

L’existència de la llei i el seu coneixement per la ciutadania asseguren que la societat rutlli? La llei esdevé una condició necessària però no suficient per aquest propòsit, perquè les persones no són éssers inanimats que tinguin prou amb seguir fil per randa un manual d’instruccions per viure i desenvolupar-se: “Una societat totalment regida per la llei moral, en la qual els drets, els deures i la justícia estiguin per sobre de l'afecte i els interessos, alienaria els éssers humans que la formen i de seguida s'esfondraria perquè no faria diferencies entre els veïns i els desconeguts, o entre els amics i els estranys. Les persones necessiten la seguretat que promet la llei moral i el costum de negociar, però també necessiten alguna cosa més: el nexe d'afecte i simpatia que els uneix amb els veïns, que crea un destí comú i fa que la gent comparteixi les tristors i les alegries dels altres.”

El rigorisme en el seguiment de la llei condueix a la fredor anímica, quedant coix per manca d’un alè interior que l’amoroseixi, que l’humanitzi, perquè “l'ésser moral és molt més que una simple persona governada per normes que juga al joc dels drets i els deures; té un caràcter emocional distintiu que no solament el prepara per a la vida moral sinó que també n'amplia i en modifica els edictes... L'afecte ens obliga a trencar les normes, a oblidar els nostres drets a favor de les persones que estimem, a fer coses que van més enllà de la crida del deure.”

1944-2020

No es pot actuar moralment a contracor, cal estar-ne convençut: “Com que ens adonem que la llei moral no és un motiu suficient, només n'obeïm els preceptes si el caràcter i els sentiments ens hi empenyen. La culpa, el remordiment i la vergonya frenen les nostres debilitats, igual que l'admiració, l'elogi i l'aprovació reforcen la nostra obediència. Depenem d'aquestes emocions socials, perquè la xarxa de la simpatia enforteix les nostres decisions morals.”

Unes decisions que, en conjunt, repercuteixen en el clima social que es respira: “L'ordre social és una cosa precària que no pot ser sostinguda només per la llei. Les amenaces que pugui rebre, tant internes com externes, només es podran evitar si les persones estan disposades a demostrar que poden resistir-s'hi. La força del caràcter, l'equilibri emocional i les simpaties humanes vitals ajudaran les persones a no defallir davant una causa, a fer sacrificis i a comprometre's amb els altres. Aquest és l'origen de la distinció vital entre el vici i la virtut. Així, doncs, a més a més de la llei moral, la moralitat implica cercar la virtut i defugir el vici.”

Les virtuts socials es posen a prova, sobretot, en situacions crítiques com la que estem vivint; el tremp moral no s’improvisa.

(1) Roger Scruton: Filosofia per a persones intel·ligents. Títol original: An Intelligent Person’s Guide to Philosophy (1996). Editorial: Empuries – Col·leció: Biblioteca universal, número 131 – 1ª edició (1999). Traductora: Victòria Oliva Buxton. 167 pàgines