Un incòmode alè

El rastrejador del cel # 1

You'll Never Walk Alone, mai caminaràs sol, canten els aficionats del Liverpool per animar els jugadors del seu equip, un himne que en sentir-lo corejat per una gran multitud de seguidors arriba a estremir. El poeta Francis Thompson ens parla d'Algú que sempre està pendent de cadascú de nosaltres, malgrat ser obviat, marginat, silenciat per l'estrèpit d'una vida atrafegada, negat implícitament o explícitament, maltractat de paraula o d'obra… El seu alè pot resultar incòmode i estimula una resposta rebel, a espolsar-se aquesta presència com sigui, com expressa l'autor en els primers compassos dels 182 versos que empra a The hound of heaven.

Desconeixia el poema que el Venerable Fulton Sheen utilitza per teixir l'argument d'una de les seves al·locucions radiofòniques recollides en Déu i l'home (1). Vaig pensar que valia la pena aprofundir-hi. Ho aniré fent a poc a poc, compartint allò que m'inspiren aquests versos encadenats amb mestratge. Començo aquest recorregut amb els primers quinze, que exposo en versió original i tradueixo, com veureu, sense cenyir-me a la literalitat, per tal de copsar el sentit metafòric que el poeta imprimeix a les paraules. Desitjo que la vostra lectura en qualsevol de les versions us enriqueixi.

THE HOUND OF HEAVEN / 1

1 I fled Him, down the nights and down the days;

2 I fled Him, down the arches of the years;

3 I fled Him, down the labyrinthine ways

4 Of my own mind; and in the mist of tears

5 I hid from Him, and under running laughter.

6 Up vistaed hopes I sped;

7 And shot, precipitated,

8 Adown Titanic glooms of chasmèd fears,

9 From those strong Feet that followed, followed after.

10 But with unhurrying chase,

11 And unperturbèd pace,

12 Deliberate speed, majestic instancy,

13 They beat---and a Voice beat

14 More instant than the Feet---

15 'All things betray thee, who betrayest Me.'

 

EL RASTREJADOR DEL CEL / 1

1 Fugia d'Ell, nits i dies;

2 fugia d'Ell, any rere any;

3 fugia d'Ell, pels laberíntics camins

4 de la meva pròpia ment; i encegat pel plor

5 m'amagava d'Ell, i per sota reia.

6 Mirant de lluny amb esperança vaig accelerar;

7 i vaig disparar, precipitadament,

8 a les titàniques tenebres de pors abismades,

9 d'aquells forts Peus que em seguien, i continuaven després.

10 Em perseguien sense pressa,

11 a un ritme constant,

12 deliberada velocitat, majestuosa urgència,

13 ells van copejar-i una Veu va sonar

14 més ràpid que els Peus-

15 'Totes les coses et delaten a tu, que Em traeixes.'

El poema complet el podeu trobar als següents enllaços:

http://www.houndofheaven.com/poem

https://warwick.ac.uk/fac/arts/english/currentstudents/undergraduate/modules/fulllist/second/en227/texts/thompson-hound.pdf

(1) Fulton Sheen: Dios y el hombre. Título original: Your life is worth living. Editorial Rialp – Colección Patmos, número 292 – 1ª edición (2020). Traductora: Gloria Esteban. 253 páginas. Capítulo: 4. La invasión divina