Que la festa futbolística no s’aigualegi
Quan era adolescent anava al Camp Nou amb el meu pare. Eren
anys en que el Barça molt de tant en
tant guanyava un títol. En un partit contra el Madrid el Barça va marcar un gol
i vaig reaccionar dient: ‘ha estat falta’. Tot seguit es va girar un aficionat
que tenia al davant i em va reprendre pel meu comentari fent referència al
patiment del poble català durant el franquisme, encara vigent aleshores. Jo
opinava sobre el que havia vist i ell em parlava d’una altra cosa que no tenia
res a veure amb el partit. No va anar més enllà perquè ambdós ens vam dedicar a
continuar veient el partit sense entrar en raons.
Una final futbolística com la de diumenge és un gran
aparador per la multitudinària presència d’espectadors i per l’audiència que
genera arreu del món. Un escenari molt llaminer per els que des de posicions
independentistes volen aprofitar qualsevol ocasió per fer visibles les seves
reivindicacions. Els èxits esportius del Barça i l’actitud del dels dirigents
del club i del Govern de la Generalitat, entre d’altres, han afavorit que molts
espectadors, que no estan al cas de la realitat catalana, tinguin la percepció
que existeix una simbiosi entre el seguidor del Barça i l’independentisme.
Al Barça no li fa cap favor que se’l pugui identificar amb
una opció política. Més aviat pot ser una llosa per la seva projecció. La grandesa
que ha aconseguit rau en l’excel·lència esportiva i una bona estratègia de
marketing. Mentre mantingui el nivell a que ens ha acostumat, l’atractiu es
mantindrà o creixerà. Fent bé la seva tasca és com millor pot contribuir a
promocionar Barcelona i Catalunya. A partir d’aquí, si l’esport i política es
barregen qui en pot sortir més perjudicat en la seva imatge és el club.
Com aficionat al futbol espero veure diumenge un gran
partit; com a seguidor del Barça desitjo que guanyi la Copa i, també, m’agradaria
que esdevingui una gran festa esportiva per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada