Debat entorn una declaració
Si ens atenim al seu ressò, anticipar un fragment de l’entrevista
a Anna Gabriel fou un encertat reclam publicitari per Catalunya Ràdio. (1) La
diputada de la CUP s’haurà adonat de la rellevància que tenen les seves
opinions, amb els seus ets i uts. No haurien d’estranyar-li, però, les reaccions
a les seves declaracions. D’una banda, es fa present la confrontació política,
i, d’altra, hauria d’estar assabentada del to punyent utilitzat massa vegades a
les xarxes socials. (2)
L’Anna expressa un desig: les condicions en que li podria agradar
ser mare, i un judici de valor respecte a la família anomenada nuclear. Curiosament
el seus nom i cognom fan referència a dos personatges bíblics relacionats amb
la maternitat: Anna és el nom de l’àvia de Jesús i Gabriel és l’arcàngel que
anuncia a Maria que serà mare. A banda d’aquest detall anecdòtic, el que manifesta
posa l’accent en una estructura familiar homogènia i estàtica. Però resulta que
cada família és un projecte de convivència en comú que es va renovant a mesura
que evolucionen els seus membres i es relacionen amb el seu entorn. Tenir fills
en aquest àmbit invita a ser responsable, que és diferent a tornar-se
conservador, perquè, tot i que pot suposar actuar mes assenyadament –no fer
bogeries-, també incorpora un efecte estimulant per la lluita social. Quants
cops el que no es fa per un mateix –mobilitzar-se- es fa motivat pel benefici d’un
fill! A més, en la tasca educativa no intervenen només els pares. José Antonio
Marina ho exemplifica recolzant-se en un proverbi africà: ‘per educar a un nen es
necessita tota una tribu’. (3)
La diputada ha expressat una manera d’entendre la vida que
cal respectar a nivell personal. Un altra cosa, però, és que aquesta visió es
reflecteixi en decisions polítiques que, com ja passa en alguns indrets, impedeixin
o dificultin el dret dels pares a escollir el tipus d’educació que consideren
mes adient per als seus fills, és a dir, que puguin triar l’escola que més s’adequa.
(3) La principal función de la educación no es trasmitir
conocimientos, sino enseñar a vivir, una tarea urgente en la sociedad en la que
vivimos, asolada por grandes problemas. Esta tarea entraña una gran dificultad,
actualmente docentes y padres parecen educar contracorriente. Todos ejercemos
una influencia educativa buena o mala por acción u omisión, por lo que la
sociedad entera debe implicarse: padres y docentes, medios de comunicación
empresas e instituciones. Necesitamos una gran movilización educativa, porque,
según reza un proverbio africano, “para educar a un niño se necesita toda una
tribu”. (http://www.joseantoniomarina.net/libro/aprender-a-vivir/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada