dilluns, 23 de maig del 2016

Llibertat d’educació qüestionada

La diversitat de centres en perill
Parlament de Catalunya
En Toni Artal (1) es mostrava contrariat perquè en el Parlament s’havia rebutjat la ILP d’educació (2). Llegint el seu contingut descobreixo que “l’objectiu d’aquesta llei és la progressiva implantació d’un sistema educatiu català que tingui una única xarxa pública, de titularitat i gestió públiques” (article 9.1), en un termini de deu anys. Un model d’ensenyament on la iniciativa social (centres privats i concertats) no té cabuda; com a conseqüència, potser, del que expressava Albert Sáez (3) en la columna Concertat no és privat: “Flota en l’ambient català una creixent animadversió envers els serveis públics concertats” . Parafrasejant el lema dels promotors, no encaixarien aquests centres en l’educació necessària perquè un altre món (el de Huxley? *) sigui possible.
Les experiències viscudes aquí i arreu condueixen a pensar que el monopoli públic en l’educació tendeix, tard o d’hora, a l’exercici d’un control ideològic de la població pel poder polític. Privar a la societat de pluralitat educativa no es un factor de millora, més aviat empobreix per manca d’estímuls. La homogeneïtat i la uniformitat encaminen més fàcilment a la mediocritat que a l’excel·lència.
Totes les escoles, independentment de la seva titularitat, ofereixen un servei a la societat. No són antagòniques entre sí, ni rivals, sinó diferents espais per al desenvolupament personal i social dels alumnes. Si es deixen de banda sospites mútues  infundades tota la societat se’n beneficiarà; i potenciant una col·laboració entre elles, compartint projectes i intercanviant experiències, el conjunt sortirà reforçat.
Al senyor Artal li sorprèn el vot contrari de JxS i el PP. Després de llegir el contingut de la ILP em sobta la indefinició de Ciutadans (abstenció) i el vot favorable del PSC, que presidia el Govern que va promoure la llei vigent.  Restringint o eliminant la llibertat educativa de pares, docents i creadors de centres educatius, no és la millor drecera per aconseguir un ensenyament de qualitat.
 * Aldous Huxley: Un món feliç (Brave New World)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada