Cul-de-sac o punt d’inflexió

Convocatòria amb conseqüències

Havia sentit l’expressió abans, però em va sorprendre veure-la escrita en una placa municipal d’un carrer de la ciutat de Quebec: Cul-de sac. Un lloc on es palesava el sentiment independentista: ‘1774 – Je me souviens’ deia la samarreta que vaig comprar en una botiga. També em va sorprendre veure edificis i espais públics on onejava només una bandera (canadenca, municipal...). Vaig pensar que una bona manera de resoldre els conflictes sobre les banderes es que habitualment només onegés l’ensenya que identifica el lloc públic amb l’entitat de qui depèn directament –municipi, regió, estat...-. Recordeu que passava amb les llengües utilitzades pel Sant Pare en alguns esdeveniments d’abast mundial? Per alguns semblava més important si utilitzava el català que el missatge que es transmetia. El papa Francesc va decidir utilitzar només l’italià i el conflicte lingüístic a casa nostra s’ha apaivagat en aquest assumpte.

Hi ha qui veu en la convocatòria, encara oficiosa, de l’1-O un carreró sense sortida, però penso que és més aviat un punt d’inflexió que trenca el bucle en que s’ha convertit el procés. El compromís explícit del president i els que el segueixen no permet marxa enrere, o caixa o faixa. Això hauria d’obligar a posicionar-se clarament aquells que tenen una posició rellevant a la societat i han mantingut una posició ambigua, bé esperant que siguin altres els que es cremin, o bé romanent a l’aguait per aprofitar un mal pas o una relliscada d’aquells a qui en darrer terme han de prendre les decisions.

El dia després no quedaran resolts els problemes quotidians dels catalans, sinó que s’entrarà en una nova fase -llevat que assistim a una nova comèdia- que farà que res sigui ben bé igual. El risc soterrat és que la picabaralla política es converteixi en un conflicte social i la convivència se’n vagi en orris. De vegades els polítics, capficats en les seves dèries, no són prou conscients del mal que poden arribar a fer quan actuen irresponsablement.