Una eina necessària per a la formació
Jordi Nomen pronostica que “l’infant filòsof... tindrà els
ulls i les orelles ben oberts per copsar que passa al seu voltant i no
deixar-se enganyar fàcilment per promeses falses.” (1) Una afirmació que
enllaça amb el que se’n diu esperit crític, que es definit en un document del
departament d’educació del govern de Navarra (2) com “la capacitat de l'ésser humà
de qüestionar els principis, valors i normes que se li ofereixen en l'entorn en
què es desenvolupa, sent capaç de formar-se un criteri propi que li permeti
prendre les seves pròpies decisions en les diferents situacions que se li
presenten” i el situa equidistant entre dos extrems: “la cega obediència a les opinions,
idees, principis i normes imposades a l'individu des d'instàncies exteriors; i
la rebel·lia per la rebel·lia que s'oposa sistemàticament a qualsevol principi,
idea o norma suggerida per instàncies externes.” Descriu també els passos fonamentals
a seguir per exercitar-lo: “contrastar dades i informació, consultar diverses
fonts i aprofundir en els fets.”
El document, que va adreçat a les famílies, incideix en la
importància de fomentar aquesta actitud en l’educació d’infants i joves: “L'esperit
crític és especialment important per a què els nostres fills i filles puguin
fer front amb maduresa i serenitat a la pressió de l'entorn, d'un món informat
amb escreix i probablement amb una enorme quantitat d'ofertes de diferents ideologies
i estímuls relacionats amb el consumisme, el seguiment de determinades modes o,
més concretament, els cants de sirena de les drogues.”
Estimular l’esperit crític pot representar alguna
incomoditat per als pares en veure qüestionades algunes de les seves decisions i
no saber prou com sortir-se’n, tot intentant defugir de les temptacions de
recórrer a l’autoritarisme –això és així i prou- o al laissez faire –tu mateix,
ja t’ho trobaràs-. Convé, però, que ens adonem que d’aquesta manera l’educació familiar
té un efecte feed back, beneficia els fills i de retruc també als pares quan
han d’argumentar el que decideixen tot escoltant el parer dels fills. El
document ho expressa així: “Els pares i mares hem d'estar preparats a
confrontar amb els fills els principis i criteris de les nostres decisions,
atenent a l'edat i la capacitat de cada fill. Contrastar no vol dir cedir o
negociar, sinó estar disposat a donar raons, a escoltar les raons dels nostres
fills i filles, i mostrar coherència i serenitat en el diàleg amb els fills i
filles, sent conscients que potser no hi hagi acord, però sí respecte, sabent
que les normes familiars s'adopten tenint en compte el que els pares consideren
el millor per als fills i filles. Però la veritat és que en algun moment els
fills i filles acabaran preguntant "per què", si efectivament s'ha promogut
l'esperit crític.”
L’educació ens planteja molts interrogants i, de vegades, resulta
carregosa, feixuga, perquè obliga a estar en vigília permanent, sabent, però,
que tot i que es posi el màxim esforç per fer-ho bé el resultat en l’educand sempre
és incert. Impulsant un esperit crític ben enfocat, però, se l’està dotant d’una eina que li
resultarà molt útil per enfrontar-se a tot el que la vida li depari.
(1) Jordi Nomen: El nen filòsof (2016) – Arpa Editors. 1ª
edició 2016 – 195 pàgines. Epíleg, pàgina 186
(2) Escuelas de família Moderna.
Bloque III. Documentación sobre las competencias. Font: https://www.educacion.navarra.es/documents/27590/51352/ESPIRITU_CRITICO.pdf/978cce0f-b489-4726-bc77-5959883f9908
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada