Tocs d’atenció a la llum de la història

Detectar els símptomes per evitar la malaltia

Amb Trump al capdavant de la presidència dels Estats Units s’han encès moltes alarmes en ambients mediàtics, artístics, intel·lectuals, socials, polítics... Els seus detractors no paren de llançar-li invectives que tenen ampli ressò mediàtic, afavorides per l’actitud impulsiva i sovint barroera d'expressar-se del destinatari, que afegeix munició a l’animadversió que molts d’ells li professen.

Es podria incloure entre els documents que deixen malparat Trump, tot i que només l’esmenta pel seu càrrec –‘el president’- el petit llibre-guia Sobre la tirania (1), escrit per l’historiador Timothy Snyder, especialitzat en la Història de l’Europa Central i de l’Est i en l’Holocaust, que alerta sobre el perill de que l’estil presidencial pugui desembocar en una tirania si els contrapesos democràtics no ho impedeixen.

Timothy Snyder

Si l’inquilí de la Casa Blanca és el motor del text, el seu aliment són els esfereïdors esdeveniments històrics europeus del passat segle: “La nostra pròpia tradició ens exigeix que examinem la història per entendre les arrels de la tirania, i que considerem les respostes adequades que cal donar-li. No som pas més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia al feixisme, al nazisme o al comunisme al segle XX. L'únic avantatge que tenim és que podem aprendre de la seva experiència.” (2)

Donald Trump

Una sana i, per tant, honesta mirada al passat que ajuda a afrontar el present i el futur és un bon antídot, tenint en compte que “la història no es repeteix, però instrueix...”, que cal “tenir en compte la història quan el nostre ordre polític sembla que està en perill” i que “la història pot documentar, i pot advertir...” (3). El llibre també prevé sobre dues actituds que l’autor qualifica d’antihistòriques: les polítiques d’inevitabilitat i d’eternitat. Tal com ho entenc, la primera és, per exemple, la que pretén empentar a ‘pujar al tren de la història vers un esdevenidor gloriós’. La segona seria aquella que té a veure amb la nostàlgia d’un moment històric al que s'aspira retornar, idealitzant-lo de tal manera que esdevé irreal, perquè no es contempla amb tots els seus ets i uts. Segons Snyder “els populistes nacionals són polítics de l'eternitat” (4).

Circumscriure el text a l’àmbit nord-americà i al seu primer mandatari és desaprofitar-lo, perquè podem identificar en la política domèstica alguns dels trets dels que ens alerta: simbologia maniquea, estigmatització individual o col·lectiva, tremendisme, cloqueig irreflexiu de consignes, seguiment acrític o idolàtric d’un líder o una ideologia, desencís paralitzant, postveritat... Snyder afirma amb contundència: “la postveritat és el prefeixisme.”(5) Tant perillós és per una societat que els seus ciutadans es desentenguin, com que llancin la tovallola (6), com que es deixin arrossegar.

Exemples positius i negatius il·lustren el relat; uns i altres ajuden a desenvolupar un criteri més precís del que suposa un exercici abusiu del poder. El tarannà abrupte de Trump facilita la prevenció i la reacció davant de les decisions que anuncia o pren. Però no sempre les mesures amb regust arbitrari o sectari es presenten amb aquest embolcall. Perquè també passa que quan iniciatives polítiques del mateix caire es plantegen sense estridències, guarnides amb un llenguatge atractiu i insistint en que es persegueixen un seguit d’ideals molt apreciats socialment, la sensibilitat és molt menor o gairebé inexistent i, aleshores, no es para atenció del que suposa el seu contingut fins que els ciutadans comencen a percebre les conseqüències de la seva aplicació, però aleshores costa molt que es faci marxa enrere. La faula de la granota bullida, que dóna nom a una síndrome (7), il·lustra una situació d’aquestes característiques i pot ser una bona imatge per adonar-nos de que no val a badar.

(1) Timothy Snyder: Sobre la tirania. 20 Lliçons que hem d’aprendre del segle XX (2017) – Edicions Destino. Col•lecció: L’àncora, número 246 – 1ª edició 2017 – Traductora: Núria Parés Sellarès – 125 pàgines.

(2) Sobre la tirania, o.c., Pròleg

(3) Ibídem, Pròleg

(4) Ibídem, capítol 20, Epíleg

(5) Ibídem, capítol 10

(6) L'expressió llançar / tirar la tovallola prové del món de la boxa, i concretament del fet que, un cop al ring, un dels contrincants (o algú del seu equip) llança la tovallola a terra per indicar que no vol continuar el combat. A partir d'aquí, l'expressió s'ha fet servir per expressar, en general, que algú desisteix de fer una cosa... (Extret d’Optimot, consultes lingüístiques en http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html)

(7) Síndrome de la granota bullida: “Si poses una granota en una cassola amb aigua bullint, la granota saltarà immediatament i escaparà de l’amenaça. Però, si la deixes en aigua freda i vas augmentant la temperatura lentament, la granota quedarà esmaperduda i morirà bullida. Quan la temperatura és insuportable, la granota ja no té força per saltar i escapar.” Font: http://www.imet.cat/flaixemprendre/?p=4490