Any de la pregària (3)

Tot admirant la natura i la vida

“La vida, el simple fet d’existir, obre el cor de l’ésser humà a la pregària. La primera pàgina de la Bíblia s’assembla a un gran himne d’acció de gràcies. El relat de la creació està ritmat amb una mena de ritornello on s’afirma contínuament la bondat i la bellesa de tot el que existeix. Déu, amb la seva paraula, crida a la vida, i totes les coses entren en l’existència.”

Així comença la tercera catequesi del papa Francesc: El misteri de la creació (1). Un fet que ens admira i aclapara. Ens admira quan hem arribat al cim d’una muntanya i contemplem el paisatge que se’ns regala, tant de dia com en una nit estrellada; quan des d’un turonet contemplem l’extensió del mar que els nostres ulls són incapaços d’abastar; quan es veu el sol ixent des de l’habitació, com a la Montse... podem enlairar la mirada i conduir el nostre pensament vers el Creador. La Montse en dóna gràcies, com també ho feia Violeta Parra en un altre context: “Gracias a la vida, que me ha dado tanto” (2).

També ens aclapara i podem reaccionar adonant-nos de la nostra petitesa, com ens diu el salm: “Quan miro el cel que han creat les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat, jo em dic: «Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?»” (3). O amb escepticisme: ‘i a mi, què?’ O amb rebel·lia arrogant: “No volem que aquest regni damunt nostre” (4). O amb la ceguesa negacionista d’alguns que, guiant-se suposadament per criteris científics, elaboren teories inversemblants, com ho expressa el guionista Oriol Jara citant dos eminents científics: “Ho descriu perfectament el premi Nobel de Física Werner Heisenberg*: «El primer glop de la copa de la ciència et torna ateu, però al final del got està esperant Déu». Al contrari del que molta gent pensa, la creença en l'aparició casual de la vida no està basada en criteris científics, tal com deia irònicament el premi Nobel de Medicina George Wald**: «No vull creure en Déu, per això escullo creure el que és científicament impossible, que la vida va sorgir espontàniament per atzar»” (5).

Contemplar la bellesa de la creació pot redreçar les nostres cabòries: “Quan es va escriure el gran relat de la creació, el poble d’Israel no passava dies feliços. Una potència enemiga havia ocupat la seva terra; molts havien estat deportats, i es trobaven esclavitzats a Mesopotàmia. No hi havia pàtria, ni temple, ni vida social i religiosa no hi havia res”, diu Francesc. Tanmateix, quin panorama tan propici per rebel·lar-se contra el Creador: ‘si som el poble escollit, ¿com és que ho permets això?’ ¿No ens recorda aquesta mena de reacció a la que sovint sentim als nostres contemporanis, o potser ho hem pensat també nosaltres en moments de desconcert?: ‘Si Déu existís no permetria...’; 'On és Déu?' Idolatrem la llibertat, però no volem assumir les conseqüències d’un ús desassenyat i egoista de la llibertat: ¿què es va trobar el fill pròdig en marxar de casa, tot desitjant empoderar-se de la seva vida, no voler dependre del Pare per a res? Tot seguit, volem que Déu ens lliuri de les ‘molèsties’, grans o petites, que ens porta la vida, exigim que ens resolgui els problemes que ens amoïnen sense moure un dit per arreglar-los, si no és així, el neguem o passem d’Ell, pensem que no ens serveix per a res.

El fill pròdig reacciona atiat per la fam, el seu pensament no era gaire elevat però confia en el Pare, malgrat el seu comportament, malgrat tot. Dins del poble jueu deportat l’autor inspirat del Gènesi recull les tradicions sobre l’origen de la creació i posa Déu en el seu centre en un relat poètic i al·legòric que culmina en el ésser humà. “Partint precisament de la gran història de la creació, algú va trobar motius per donar gràcies, per lloar Déu per l’existència. La pregària és la primera força de l’esperança. Tu pregues i l’esperança creix, avança. Jo diria que la pregària obra la porta a l’esperança. L’esperança ja hi és, però la meva pregària li obre la porta. Perquè els homes de pregària custodien les veritats fonamentals; són els qui repeteixen, primer a ells mateixos i després als altres, que aquesta vida, tot i les seves fatigues i proves, tot i els seus dies difícils, està plena d’una gràcia que fa meravellar. I, com a tal, sempre ha de ser defensada i protegida”, ens diu el Sant Pare.

En els darrers paràgrafs, Francesc es desfà en elogis als homes de pregària: “Saben que l’esperança és més forta que el desànim”; “Creuen que l’amor és més fort que la mort”; “Porten en els rostres espurnes de llum”. I, després la seva reflexió eixampla l’àmbit tot removent-nos: “Tots som capaços de portar alegria. Aquesta vida és un regal que Déu ens ha donat: i és massa curta per consumir-la en la tristesa i l’amargura. Lloem Déu contents simplement d’existir...”

*Werner Heisenberg

(Werner Karl Heisenberg; Wurzburgo, Alemania, 1901 - Munich, 1976) Físico alemán que formuló el principio de incertidumbre o de indeterminación que lleva su nombre, una aportación decisiva para el desarrollo de la mecánica cuántica. Extret de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/heisenberg.htm

**George Wald

(Nueva York, 1906 - Cambridge, Massachusetts, 1997) Biólogo estadounidense, premio Nobel de Fisiología y Medicina de 1967 por sus descubrimientos acerca de los procesos químicos y fisiológicos referentes a la visión. Extret de https://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wald.htm

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 3: El misteri de la creació. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 20 de maig de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200520_udienza-generale.html

(2) Violeta Parra: Gracias a la vida. Vídeo amb lletra: https://www.youtube.com/watch?v=oXr8L6Pkaeg

(3) Veure Salm número 8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/588

(4) Veure Evangeli segons sant Lluc, capítol 19, verset 14. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1180

(5) Oriol Jara: Deu raons per creure en Déu (2022). Editorial: Albada – Col·lecció: La descoberta, número 1 – 3ª edició (2022). 158 pàgines. Capítol 9. Per la ciència, pàgines 126-127