Any de la pregària (5)

Canvi de plans

Si heu hagut de fer una mudança recordareu l’enrenou que suposa tot plegat; passa sovint que després de força temps encara hi hagin capses per obrir. Ni ha que es fan per necessitat, però també per altres motius. Tota mudança suposa canviar d’entorn físic: deixem un espai que coneixem per ocupar-ne un altre de diferent al que ens tindrem que adaptar. Tota mudança té com objectiu, encara que sigui obligada, cercar una vida millor.

Abraham estava molt ben instal·lat a Ur de Caldea, gairebé no li mancava res del que l’ésser humà acostuma a desitjar, tan sols faltava tenir un fill de la seva esposa Sara. Ens diu el Sant Pare Francesc en la cinquena catequesis sobre la pregària (1) que “hi ha una veu que, de sobte, ressona en la vida d’Abraham. Una veu que el convida a emprendre un camí que sona a absurd: una veu que l’incita a desarrelar-se de la seva pàtria, de les arrels de la seva família, per anar a un futur nou, un futur diferent. I sobretot sobre la base d’una promesa, de la qual només cal fiar-se’n. I fiar-se d’una promesa no és fàcil, fa falta valor. I Abraham se’n va refiar.”

És habitual que en la nostra vida fem plans a curt, mig i llarg termini. Planifiquem activitats, sortides, viatges, àpats, vacances, jubilacions...; cerquem benestar, seguretats..., allò que creiem que és bo per a nosaltres i els que tenim a prop, però no sempre surten les coses com ens agradarien, aleshores... Abraham tindria plans, a la seva edat el que menys li deuria atraure és fer mudança i posar-se en camí a un destí incert, però va reconèixer en aquella veu quelcom diferent, no a una divinitat inaccessible a les que s’acostumava a invocar en el seu entorn, sinó a Algú amb qui podia tractar de tu a tu: “I Abraham surt de casa. Escolta la veu de Déu i es fia de la seva paraula”.

Restes d'Ur

Aquest dies m’he interessat per la vida de santa Francesca Xavier Cabrini, de la que acaba d’estrenar-se una pel·lícula. Jo he vist una pel·lícula anterior a través de Youtube (2). Aquesta santa amb vocació missionera fou rebutjada d’ingressar en una orde religiosa pel seu delicat estat de salut. Anys més tard va fundar amb altres set dones l’Institut de les Germanes Missioneres del Sagrat Cor de Jesús al poble italià de Codogno. El seu anhel era seguir els passos de sant Francesc Xavier i anar a evangelitzar Xina, però els plans de Déu eren uns altres. En aquella època molts italians migraven als Estats Units, catòlics la majoria, i allà, sovint, no trobaven qui els atengués adequadament, tant humanament com espiritualment, així que tant el bisbe com el Sant Pare li van demanar que anés a Nova York a desenvolupar la seva tasca evangelitzadora. Malgrat les dificultats que suposava dur a terme aquest encàrrec la seva tasca ha donat molts fruits; ja en vida de Francesca Xavier es van fundar 67 institucions: escoles, hospitals i orfenats. Després de la seva canonització fou nomenada Patrona dels Immigrants (3).

La tasca de Francesca Xavier, com la d’Abraham, no hagués estat possible sense el tracte íntim amb Déu, ella prenent com a referència el Sagrat Cor de Jesús, ell la Paraula del Pare. Un tracte que també permet queixes: “Abraham es familiaritza amb Déu , fins a ser capaç també de discutir-hi, però sempre fidel.” Jesús diu als apòstols i ens ho diu també a cadascú dels que el seguim: «Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare» (4). Els amics de vegades discuteixen sense que això malmeti la seva relació.

A Abraham, que rep la promesa de tenir una descendència nombrosa, se li encarrega sacrificar el seu fill Isaac, l’hereu, ¿hi ha qui ho entengui? Potser el sacrifici de primogènits era una pràctica comuna a la cultura d’on procedia Abraham, com ens va dir mossèn Alfons. Malgrat això, no encaixava amb la promesa rebuda, però Abraham segueix confiant en Déu, que sempre vol el millor per nosaltres encara que en determinats moments no ho acabem d’entendre, al menys de bones a primeres.

Abraham és el pare de la fe de jueus, cristians i musulmans. El seu exemple impulsa a mantenir un tracte personal amb Déu, a obrir-li el cor, a deixar-nos guiar per Ell, a confiar: “Aprenguem d’Abraham a resar amb fe, a dialogar, a discutir, però sempre disposats a acceptar la Paraula de Déu i a posar-la en pràctica. Amb Déu, aprenguem a parlar-hi con un fill amb el seu pare: escoltar-lo, respondre-hi, discutir-hi. Però transparent, com un fill amb el seu pare. Així ens ensenya Abraham a pregar.”

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 5: La pregària d’Abraham. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 3 de juny de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200603_udienza-generale.html

(2) Pel·lícula Vida de Santa Francisca Javier Cabrini a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=mF6w_gFpYyc

(3) Breu biografia de santa Francesca Xavier Cabrini: https://es.cabriniworld.org/mother-cabrini/

(4) Evangeli segons sant Joan, capítol 15, verset 15. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1201