Any de la pregària (6)

Espavilats per a fer el bé

A poc que tinguem uns anys d’experiència i un mínim de coneixement històric no contaminat d’adanisme ens adonarem que el que ens diu Theodore Dalrymple és de calaix: “No hi ha cap tipus de comportament humà que no tingui completament precedents: el món és massa vell perquè les persones ens inventem maneres completament noves de comportar-nos. Per a cada acte malvat, pervers o brutal, sempre hi ha un precedent històric” (1). Varien els escenaris i els mitjans, però en el rerefons les conductes es repeteixen.

Oriol Jara ens adreça a la Bíblia, un text que ens recomana llegir encaridament, per trobar tota mena de similituds: “Tot és a la Bíblia. Tot està en les Escriptures i no ens cal res més perquè conèixer-les i seguir-les. Us ho recomano... Dediqueu-hi una estona cada dia i descobrireu que té respostes per a tot. Per a tots. Per a cada petit dubte, per a cada petita por, per a cada petita necessitat” (2).

I el Sant Pare Francesc ens diu en la sisena catequesi sobre la pregària que “El llibre del Gènesi, a través de les vivències d’homes i dones d’èpoques llunyanes, ens explica històries en les quals podem veure-hi reflectida la nostra vida” (3). És la introducció per parlar-nos de Jacob, “un home que havia fet de l’astúcia la seva millor qualitat.”

Cal recordar una de les recomanacions que fa Jesús als seus deixebles: «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops:  sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms» (4). Astúcia i innocència semblen conceptes antagònics, però no ho són pas necessàriament si l’astúcia és una eina per a desenvolupar les pròpies qualitats a fi de bé. Ser astut aquí vol dir ser espavilat per a fer i difondre el bé, i això sí que encaixa amb la innocència. Ser cristià no s’adiu amb ser pusil·lànime o babau; tampoc timorat, com exemplifica una escena de Somriures i llàgrimes, on Maria, pretén refugiar-se en el convent per evitar comprometre’s amb el capità von Trapp; entrar en religió no vol dir fugir de la vida. Jesús reclama de cadascú que faci treballar els seus talents, les qualitats que té. I això suposa també prendre riscos, tot i que es pugui, de vegades, ensopegar, relliscar o caure. De fet, per al cristià voler caminar sempre sobre segur suposa donar-se més importància que Jesús –no sigui que el puguin agafar en falta-, no confiar en la seva misericòrdia.

Jacob no ho va tenir fàcil, era el germà petit d’una bessonada i més feble físicament que Esaú, però va aprofitar les dots culinàries per enredar el seu afamat germà i, amb la connivència de la seva mare i aprofitant la ceguesa del seu pare Isaac, que l’impedia distingir prou bé, obtenir la benedicció de primogenitura. Aquest episodi ens recorda que no és un bon moment fer negocis o prendre grans decisions, mentre es gaudeix d’un bon àpat, especialment si ha estat copiós, ben regat i servit per un dels interessats.

Esaú no s’ho pren gens bé i persegueix el seu germà, que fuig fins anar a petar a la hisenda d’un parent, Laban, que te dues filles. Jacob s’enamora de la petita, Raquel, però el seu futur sogre li posa com a condició estar abans set anys al seu servei, però comprovant com li anava de bé aprofitar les dots de Jacob, en arribar el termini, li va dir que qui s’havia de casar primer era la gran, Lia, i li va fer esperar set anys més per casar-se amb Raquel. Un cop aconseguit, tan aviat com pot marxa a la terra d’on era originari, la terra promesa per Déu a Abraham, però en aquells indrets volta Esaú. Pensar en el retrobament amb el seu germà el neguiteja: ¿com reaccionarà?

Enmig d’aquestes cabòries un desconegut l’ataca i el fereix en una cama deixant-lo coix. L’atacant li demana el nom i després li diu que a partir d’aleshores s’anomenarà Israel: «D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut» (5). Diu el Catecisme de l’Església Catòlica que «La tradició espiritual de l’Església ha conservat d’aquest relat el símbol de la pregària com a combat de la fe i victòria de la perseverança» (6)

Aquest episodi canvia l’actitud de Jacob, ara Israel: “abans era algú que estava segur d’ell mateix, confiava en la seva pròpia sagacitat. Era un home impermeable a la gràcia, refractari a la misericòrdia; no coneixia què era la misericòrdia... Però Déu va salvar el que s’havia perdut. Li va fer entendre que es trobava limitat, que era un pecador que necessitava misericòrdia. I el va salvar”, ens diu el Sant Pare.

Jacob també rep també una inesperada lliçó del seu germà: «Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes... Jacob... es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà. Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven» (7).

“Tots nosaltres tenim una cita en la nit amb Déu, en la nit de la nostra vida, en les moltes nits de la nostra vida: moments foscos, moments de pecat, moments de desesperació. És allí que hi ha una cita amb Déu, sempre... Aquesta és una bonica invitació a deixar-nos canviar per Déu. Ell sap com fer-ho, perquè ens coneix a cada un de nosaltres”, ens diu Francesc.

(1) Traduït de Theodore Dalrymple: Sentimentalismo tóxico. Títol original: Spoilt Rotten (2010). Editorial: Alianza editorial – 2ª reimpresió (2017). Traductor: Dimitri Fernández Bobrovski. 202 pàgines. Introducció, pàgina 13

(2) Oriol Jara: Deu raons per creure en Déu (2022). Editorial: Albada – Col·lecció: La descoberta, número 1 – 3ª edició (2022). 158 pàgines. Epíleg, pàgines 147-148

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 6: La pregària de Jacob. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 10 de juny de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200610_udienza-generale.html

(4) Evangeli segons Mateu, capítol 10, verset 16. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1125

(5) Llibre del Gènesi, capítol 32, verset 29. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/33

(6) Catecisme de l’Església Catòlica, 4ª part, 1ª secció, article 1, punt 2573. Traduït de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c1a1_sp.html#ART%C3%8DCULO%201%20EN%20EL%20ANTIGUO%20TESTAMENTO

(7) Veure Llibre de Gènesi, capítol 33, versets 1 a 4. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/34