Any de la pregària (8)

Aliança indestructible

Els que us heu casat o assistit a un casament catòlic recordareu aquesta declaració que es fan els contraents mútuament: “Prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia, i que t’estimaré i t’honraré tots els dies de la meva vida” (1). Aquesta promesa racionalment entesa és una bogeria, per això a tants els escandalitza i a tants els dóna vertigen –si pensem que només depèn de nosaltres és lògica aquesta reacció-. Només és possible acomplir-la posant cadascú de la seva part -amb la mirada posada en l'altre i no en un mateix, com proposa el Projecte Amor Conjugal (2)- i comptant amb l’ajut de Déu, manifestat en l’amor mutu. De fet, reflecteix el compromís que Déu té amb cada ésser humà, una aliança indestructible a no ser que ens vulguem desdir.

La vida del rei David, plena de contrastos, ens recorda aquesta aliança. El seu comportament de vegades ens admira, de vegades ens esgarrifa. Com pot ser? Podem pensar que els sants han estat sempre éssers impecables, immersos en una mena de bombolla beatifica que escup tot el que els pugui tacar. No lliga això amb l'experiència quotidiana i tanmateix tots estem cridats a ser sants.

Amb David la voluntat de Déu ens sorprèn un cop més. El profeta Samuel és enviat per Déu a fer un càsting a la casa de Jessé, perquè un dels seus fills ha de ser ungit com a rei d’Israel; l’actual rei, Saül, ha caigut en desgràcia davant Déu per voler anar a la seva. Samuel «veu Eliab i pensa: ‘L’ungit del Senyor és aquí...’, però el Senyor diu a Samuel: No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.» El mateix resultat es produeix en els altres fills que van passant. Samuel aleshores pregunta: «No queda cap més fill? Jessè va respondre: Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. Samuel li diu: Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.» En arribar: «El Senyor diu a Samuel: Ungeix-lo, que és ell» (3).

La vida de David serà molt atzarosa. Ens diu el papa Francesc en la vuitena catequesi sobre la pregària: “Mirem David, pensem en David. Sant i pecador, perseguit i perseguidor, víctima i botxí, que és una contradicció. David va ser tot això junt. I també nosaltres registrem en la nostra vida trets a vegades oposats; en la trama de la vida, tots els homes pequen sovint d’incoherència. Hi ha un únic fil conductor, en la vida de David, que dona unitat a tot el que passa: la seva pregària. Aquesta és la veu que no s’apaga mai. David, sant, prega. David, pecador, prega... Aquest és el fil conductor de la seva vida. Un home de pregària... David ens ensenya a posar-ho tot en el diàleg amb Déu: tant l’alegria com la culpa, tant l’amor com el sofriment, l’amistat o una malaltia. Tot pot convertir-se en una paraula adreçada al «Tu» que sempre ens escolta.” (4) Ens diu sant Pau: «tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu» (5).

Continua més endavant el Sant Pare: “Aquesta és la potència de la pregària, en tots aquells que li fan espai en la seva vida... La pregària ens dona noblesa: és capaç d’assegurar la relació amb Déu, que és el veritable company de camí de l’ésser humà, enmig dels tombs que fa la vida, bons o dolents: però sempre la pregària. Gràcies, Senyor. Tinc por, Senyor. Ajuda’m, Senyor. Perdona’m, Senyor... La noblesa de la pregària ens deixa en mans de Déu. Aquestes mans plenes d’amor: les úniques mans segures que tenim.”

Mentre reflexionava sobre aquesta catequesi m’ha vingut al cap la tornada d’un cant de Missa, una pregària que es duplica, com diu sant Agustí, en ser cantada –David, cítara en mà, també cantava-: «Senyor, no ens deixis, t’ho demanem, / en el mal que tan sovint fem. / No t’allunyis, Senyor, / revela’t Salvador. / Dóna’ns un cor nou perquè et vegem» (6).

Us agraieixo la lectura d'aquest escrit, però vull animar-vos a llegir el text complert de la catequesi del Sant Pare, que és la que m'inspira. Si us manca el llibre, a l’enllaç que figura en les notes la podeu trobar la catequesi en espanyol. Seguir el raonament complert del papa Francesc us enriquirà molt més que les meves paraules.

(1) Magí Mejías: Ritual del matrimoni. Extret de https://magimejiassendra.blogspot.com/p/ritual-del-matrimoni.html

(2) En el següent vídeo podeu veure un reportatge fet per Infinito más uno del Projecte Amor Conjugal: https://www.youtube.com/watch?v=0Mio4WxlUC4

(3) Veure 1r Llibre de Samuel, capítol, 16, versets 3 i següents. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/255

(4) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 8: La pregària de David. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 24 de juny de 2020. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2020/documents/papa-francesco_20200617_udienza-generale.html

(5) 1ª Carta als Corintis, capítol 10, verset 31. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1264

(6) Centre de Pastoral Litúrgica: Cantoral de Missa dominical, número 551. Podeu sentir-la en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=vmzou6pXnwI