Any de la pregària (i 38)

L’alè que mai falta

Ana és científica i pateix una malaltia ocular que l’encamina a la ceguesa. En el seu ambient professional predomina l’al·lèrgia a la religió. Animada per uns col·legues amb qui comparteix una tasca solidària participa en una celebració eucarística multitudinària un tant friki, atreta pel que té de folklòrica. A l’estrada hi ha un panell on apareix la lletra de les cançons que canten els assistents; ella no pot distingir les paraules, no las veu bé. Arriba el moment de la consagració i s’agenolla seguint els gestos que fan els nombrosos assistents; nota aleshores un dolor intens en un ull i quan aquest cedeix i s’aixeca se n’adona que veu amb nitidesa les paraules del panell. No entén que li ha passat i cerca una explicació científica, però no la troba. Parla amb la seva mare, no li entra al cap que pugui haver estat fet miraculós: ‘No pot ser, jo no ho he demanat’. La mare li diu: ‘Tu no, però jo sí des de fa molt de temps’ (1).

En iniciar la darrera catequesi sobre l’oració el Sant Pare Francesc posa èmfasi en el que ha estat una constant: «Hem recordat diverses vegades com la pregària és una de les característiques més evidents de la vida de Jesús: Jesús pregava, i pregava molt. Durant la seva missió, Jesús s'hi submergeix, perquè el diàleg amb el Pare és el nucli incandescent de tota la seva existència» (2).

Aquesta pregària arriba al zenit en el moment més dramàtic: «Els Evangelis testimonien com la pregària de Jesús es va fer encara més intensa i freqüent a l'hora de la seva passió i mort.» Una pregària que no es circumscriu a un moment o un lloc, sinó que abasta a tota la humanitat de tots els temps; passats, presents i futurs, segons ho expressa el Catecisme: «Quan ha arribat la seva hora, Jesús prega el Pare (3). La seva pregària, la més llarga transmesa per l'Evangeli, abasta tota l'economia de la creació i de la salvació, així com la mort i la resurrecció. Igual que la Pasqua de Jesús, succeïda “una vegada per totes”, roman sempre actual, de la mateixa manera la pregària de l'Hora de Jesús continua present a la Litúrgia de l'Església» (4).

És un misteri que no som capaços d’encabir amb la seva plenitud, la pedagogia de Déu ens desborda i per això reclama confiança: ‘Senyor, si ho has establert d’aquesta manera serà perquè és el que convenia’: «Ell prega de forma dramàtica a l'hort del Getsemaní, assaltat per una angoixa mortal. Tanmateix, Jesús, precisament en aquell moment, es dirigeix ​​a Déu anomenant-lo Abbà, Papà (5). Aquesta paraula aramea —que era la llengua de Jesús— expressa intimitat, expressa confiança. Precisament quan sent la foscor que l'envolta, Jesús la travessa amb aquesta petita paraula: Abbà, Papà.»

Hi ha moments en que estem més propensos a pregar amb intensitat; penso en les hores que van precedir al traspàs de la meva mare. Es barreja el ‘que se’n surti’ amb el ‘que es faci la teva voluntat’. La beata Chiara Badano, suportant els dolors que li produïa el càncer que patia, repetia aquesta pregària: “si tu ho vols Jesús, jo també ho vull”. Fàcil d’escriure, difícil de viure-ho; cal estar ben preparat, haver estat construint un edifici interior amarat d’amor.

Jesús ens ensenya a confiar en el Pare i la seva pregària té resposta: «Jesús prega en les hores decisives de la passió i de la mort. I amb la resurrecció el Pare respondrà a la pregària. La pregària de Jesús és intensa, la pregària de Jesús és única i es converteix també en el model de la nostra pregària. Jesús ha pregat per tots, ha pregat també per mi, per cadascun de vosaltres. Cadascú de nosaltres pot dir: “Jesús, a la creu, ha pregat per mi”. Ha pregat. Jesús pot dir a cadascú de nosaltres: “He pregat per tu, a l'Últim Sopar i a la fusta de la Creu”. Fins i tot en el més dolorós dels nostres patiments, mai no estem sols. La pregària de Jesús és amb nosaltres. “I ara, pare, aquí, nosaltres que estem escoltant això, ¿Jesús prega per nosaltres?”. Sí, segueix pregant perquè la Seva paraula ens ajudi a tirar endavant. Però pregueu i recordeu que Ell prega per nosaltres», ens diu el Sant Pare.

En el primer paràgraf he parlat de la curació miraculosa de l’Ana. La seva mare pregava per a que es curés de la malaltia, i va ocórrer malgrat la incredulitat de la seva filla. Però el fet no es va quedar aquí. Ana ha anat experimentant alhora una transformació interior que ha repercutit en la seva manera d’entendre la vida; a la sanació de la visió externa s'hi va unir la interna. La pregària de la mare i la de Jesús ho van procurar.

(1) Veure canal Infinito + 1 de Youtube, sèrie Katakumba Exit, capítol 6: https://www.youtube.com/watch?v=_wX13PCRWzE. També en sèrie Hagan lío, número 8: https://www.youtube.com/watch?v=aWsUDxD-P-o.

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 38: La pregària pasqual de Jesús per nosaltres. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 16 de juny de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210616_udienza-generale.html

(3) Veure Evangeli segons sant Joan, capítol 17. Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1203

(4) El Catecisme de l’Església Catòlica, dedica a aquesta qüestió els números 2746 a 2751. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a2_sp.html#V%20La%20oraci%C3%B3n%20de%20la%20hora%20de%20Jes%C3%BAs

(5) Evangeli segons sant Marc, capítol 14, verset 36: «Deia: Abbà,  Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa.  Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.» Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1158