Al voltant del Sínode (6)

Unitat en la multiplicitat

Desperta! Una expressió que crida a espavilar, sortir de la monotonia, abandonar la mediocritat, superar adversitats, desenvolupar les pròpies qualitats, fer-se valer… Hi ha despertars amargs, basats en la frustració i manifestats en la queixa, amb la mirada girada vers un mateix. I despertars esperançadors que ens treuen la son de les orelles i impulsen a desenvolupar les potencialitats que cadascú disposa al servei dels altres, que a més tenen una repercussió benefactora en un mateix sense pretendre-ho.

Vaig sentir dir que l'ésser humà tendeix a l'horitzontal, a anar-se'n acomodant una vegada superades les dificultats més peremptòries. Passa el mateix amb totes les realitats que conformen l'Església: la burocratització pot pesar més que el zel apostòlic, que prové d'estar cada dia més units a Jesús. L'Apocalipsi ho adverteix a l'església d'Efes: «Conec les teves obres, el teu esforç i la teva constància. Sé que no pots suportar els dolents: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos.  Ets pacient i constant, i no has defallit quan has hagut de sofrir pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l’amor que tenies primer. Recorda, doncs, d’on has caigut; converteix-te i torna a obrar com abans» (1).

La sinodalitat és una sacsejada que remou les maneres de fer que s'han anat instal·lant a l'Església i que, en alguns o molts casos, suposen una rèmora per a l'evangelització. La riquesa d'institucions i iniciatives subjacents en el si de l'Església és immensa; a això fa referència el punt 21 del Document final (2): «El camí sinodal de l'Església ens ha portat a redescobrir que la varietat de les vocacions, dels carismes i dels ministeris té una arrel: “tots hem estat batejats en un mateix Esperit, per formar un sol cos” (3). El baptisme és el fonament de la vida cristiana perquè introdueix tothom en el do més gran: ser fills de Déu, és a dir, partícips de la relació de Jesús amb el Pare en l'Esperit. No hi ha res més alt que aquesta dignitat, donada per igual a tota persona, que ens fa revestir de Crist i ser empeltats en Ell com a sarments en el cep. En el nom de “cristià”, que tenim l'honor de portar, hi ha continguda la gràcia que és la base de la nostra vida i que ens fa caminar junts com a germans i germanes.»

Escriu sant Pau: «Els dons són diversos, però l’Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots» (4). Diversitat i unitat. Diversitat que permet que l'anunci de l'Evangeli penetri en les entranyes de la societat; i unitat en Jesucrist enganxats per l'Esperit Sant: «¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?... Tots, tant jueus com prosèlits,  cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu» (5).

Els carismes han d'estar units al tronc comú, d'altra manera es converteixen en una altra cosa: fullaraca més o menys aparatosa, però infructuosa. Ja des de l'inici a l'Església hi havia picabaralles disgregadores: «M’han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres. Vull dir que uns afirmen: “Jo soc de Pau”; altres: “Doncs jo, d’Apol·ló”;  altres: “Jo, de Cefes”; altres: “Jo, de Crist.” ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en nom de Pau?» (6).

Quin sentit tenen les rivalitats entre membres i institucions de l’Església? Pertànyer a una realitat o una altra dins l'Església no ens fa millors ni ens dona més prestigi davant Déu. Es perd molta energia fent gala d'un esprit de corps (esperit de grup), que de vegades es converteix en una veritable amenaça per a la unitat. El més important és de quina manera el camí que seguim, tant a nivell personal com col·lectiu, està empeltat en Jesús. Recordo de nou les paraules del papa Lleó XIV parlant del patrimoni més gran de l'Església: «La santedat dels seus membres, d'aquest “poble adquirit per anunciar les meravelles d'aquell que els va anomenar de les tenebres a la seva admirable llum” (7)» (8).

Volia abordar més punts del Document final, però m'allargaria massa. Sabeu que podeu consultar el text i avançar al vostre ritme a l'enllaç de la nota 2.

(1) Llibre de l’Apocalipsi, capítol 2, versets 2 a 5. Extret https://www.bci.cat/biblia/capitol/1377

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Part I: El cor de la sinodalitat. Epígraf: Les arrels sacramentals del Poble de Déu; punt 21. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(3) 1ª carta de sant Pau als Corintis, capítol 12, verset 13: «Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures,  hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1266

(4) 1ª carta de sant Pau als Corintis, capítol 12, versets 4 a 7. Extraído de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1266

(5) Veure Fets dels Apòstols, capítol 2, versets 7 a 11. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1210

(6) 1ª carta de sant Pau als Corintis, capítol 1, versets 11-13. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1255

(7) 1ª carta de sant Pere, capítol 2, verset 9: «Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal,  nació santa, poble que Déu s’ha reservat,  perquè proclameu les gestes  d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1358

(8) Veure Texto íntegro de la primera homilía del Papa León XIV en la Misa Pro Ecclesia. Extret de https://www.religionenlibertad.com/vaticano/250509/texto-integro-homilia_112135.html