Al voltant del Sínode (4)

Punt i seguit

Després de la pausa per la Setmana Santa, repreníem la reflexió sobre el Document final del Sínode. Aquest dia hi havia el Sant Pare Francesc de cos present a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Abordàvem el primer epígraf de la primera part (1) i no vam avançar gaire perquè l'aclariment sobre el concepte 'Regne de Déu', esmentat als evangelis i invocat en resar el Parenostre -'Vingui a nosaltres el vostre Regne'-, va frenar l'avenç. On podem veure reflectit aquest Regne?

Escut Mons. Mario Iceta

El prefaci de la Missa de la festa de Crist Rei declara que Jesús lliura al seu Pare: «un regne etern i universal: el regne de la veritat i de la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau» (2). En un missatge amb motiu d'aquesta festa, l'arquebisbe de Burgos escriu: «El Regne de Crist és etern i universal, abraça la justícia, l'amor, la santedat i la pau en el servei per sobre de qualsevol barrera, i és per sempre i per a tots els que vulguin ser part del Cos i de la Sang. I com a veritable Rei de l'univers, ho governa i ho renova tot, per poder lliurar al final la Creació al Pare, com a Regne de santedat i justícia, “perquè Déu sigui tot en tots” (3)» (4).

Escut del Papa Francesc

El Papa Francesc en l'al·locució durant l'Àngelus d'aquesta solemnitat eclesial de l'any 2015: «En aquest darrer diumenge de l'any litúrgic celebrem la solemnitat de Crist Rei. I l'Evangeli d'avui ens fa contemplar Jesús mentre es presenta davant de Pilat com a rei d'un regne que "no és d'aquest món" (5). Això no vol dir que Crist sigui rei d'un altre món, sinó que és rei d'una altra manera, però és rei en aquest món. És una contraposició entre dues lògiques. La lògica mundana es recolza en l'ambició, la competició, combat amb les armes de la por, del xantatge i de la manipulació de les consciències. La lògica de l'Evangeli, és a dir, la lògica de Jesús, en canvi, s'expressa en la humilitat i la gratuïtat, s'afirma silenciosament però eficaçment amb la força de la veritat. Els regnes d'aquest món de vegades es construeixen en l'arrogància, la rivalitat, l'opressió; el regne de Crist és un “regne de justícia, amor i pau”» (6).

Finalment, el Document, recolzant-se en la Lumen Gentium (7), indica: «L'Església, que és “el Regne de Crist present ja en el misteri” i “és el germen i l’inici d'aquest Regne a la terra”, camina, per això, juntament amb tota la humanitat, comprometent-se amb totes les seves forces per la dignitat humana, el bé comú, la justícia i la pau, i “anhela el Regne perfecte”, quan Déu serà “tot en tots” (3)».

Confio que aquestes referències ajudin a situar-nos, tot i que no arribem a entendre-ho del tot per la contaminació que produeixen en nosaltres les realitats terrenals en què estem immersos. Però sí que podem percebre manifestacions del que suposa aquest Regne en la tasca que realitzen els nostres semblants, tant a nivell personal com col·lectiu.

Deixo per a un proper escrit altres aspectes tractats en l'epígraf esmentat. Abans d'acabar, no obstant, vull fer esment a la situació de seu vacant en què es troba l'Església en aquest moment. Al proper Papa, qui sigui, li correspondrà continuar amb el llegat del Papa Francesc i els seus antecessors.

Com reclamava constantment el Papa Francesc per a ell, hem de resar pel nou Sant Pare per a què es deixi guiar per l'impuls de l'Esperit Sant en dur a terme la seva tasca. No serveix de res, més aviat sol ser contraproduent, fer càbales o especulacions sobre qui ha de ser o quin ha de ser el perfil adient. Pere ens hauria semblat el perfil més idoni per menar l'Església naixent? Li ho hauríem retret a Jesús si no fos així? Amb Pere i els seus successors al capdavant, l'Església esperonada per l'Esperit Sant ha continuat la seva missió des d'aleshores superant innombrables obstacles externs i interns.

(1) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Part I: El cor de la sinodalitat. Epígraf: L’Església Poble de Déu, sagrament de unitat; punts 15 a 20. La citació es del número 20. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(2) Traduït de https://textosparalaliturgia.blogspot.com/2014/09/misal-romano-jesucristo-rey-del-universo.html

(3) 1ª Carta de sant Pau a los Corintis, capítol 18, verset 28

(4) Traduït de Missatge de l’arquebisbe de Burgos, en Mario Iceta Gavicagogeascoa, per al diumenge 26 de novembre de 2023. Extret de https://www.archiburgos.es/2023/11/26/el-reino-de-la-justicia-el-amor-y-la-paz/

(5) Evangeli segons sant Joan, capítol 18, verset 36

(6) Papa Francisco: Àngelus. Plaça de Sant Pere, Solemnitat de Crist Rei, diumenge 22 de novembre de 2015. Extret de https://www.vatican.va/content/francesco/es/angelus/2015/documents/papa-francesco_angelus_20151122.html

(7) Concili Vaticà II: Constitució dogmàtica sobre l’Església Lumen Gentium, puntos 3 y 5. Enllaç: https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html#