Lliçó de vida

La carta del Xavi

Anava a missa un dia feiner a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell, on vaig de tant en tant. En arribar em trobo una munió de gent sortint del temple. Havia una celebració especial? S’haurà suprimit la missa de dos quarts de dotze? La missa ordinària es va celebrar i el rector durant la breu homilia va fer un flash referiny-se a la multitudinària celebració anterior: el funeral per al Xavi, mort abans de complir la trentena.

Vaig sortir del temple amb ganes de saber-ne més d'en Xavi. Uns dies després cercant per internet trobo al Diari de Sabadell la crònica de l’esdeveniment i descobreixo que es tracta de Xavi Argemí, per a mi un desconegut fins aleshores. Me n'assabento que patia una malaltia degenerativa, distròfia muscular de Duchenne, que se li va detectar als 4 anys i que havia escrit un llibre: Aprendre a morir per poder viure (1). L’acabo de llegir i és tota una lliçó de vida del que hom pot treure molt de profit per a la seva; senzill i pregon alhora, amb un llenguatge tan planer que sembla que estem en mig d’una conversa entre amics.

Hi ha molt per comentar del que diu, però prefereixo que ho descobriu vosaltres mateixos. Ara només destaco la carta que va enviar a La Vanguardia i fou publicada el 17 d’abril de 2019 amb el títol: 'No va d’eutanàsia':

«Estar en contra de l'eutanàsia no és ser de dretes, ni estar-hi a favor ser d'esquerres. Tampoc fa més d’independentista voler una llei que la permeti, ni fa de més espanyolista oposar-s’hi. Aquest tipus de visions simplistes que s'estan manifestant a la opinió pública farien riure si no fos perquè poden tenir conseqüències sinistres sobre nosaltres, els malalts pels quals no hi ha esperança de curació.

Jo soc un d'aquests malalts. Tinc distròfia muscular. Puc moure el ratolí de l'ordinador i teclejar sobre el mòbil. I res més. Gràcies a la UOC estic podent seguir uns estudis universitaris a distància. Sé que la malaltia que tinc es crònica, progressiva i incurable. Vaig perdent força muscular dia rere dia.

L'eutanàsia és un tractament perquè em mori. I jo de la medicina n'espero una altra cosa: un tractament perquè m'estic morint. És a dir, és molt millor invertir en acompanyament en aquests moments.

Les cures pal·liatives donen una resposta molt millor en tots els sentits, tant per a mi com per als que m’acompanyen. Planteja millor què esperem: que puguem sentir-nos ben acompanyats, sense dolor, al ritme que la natura va marcant, gaudint de la vida que encara tenim. Tinc la sort de poder gaudir de l'atenció de les cures pal·liatives, davant de les quals l'eutanàsia es presenta com una alternativa molt trista, com un paternalisme que ens ofega.»

Uns mesos mes tard, el 19 de novembre de 2019, el programa Planta Baixa de TV3 en feia un reportatge parlant de les cures pal·liatives, on Xavi participa juntament amb la seva mare, una germana i el metge pal·liativista que l’atenia (2).

(1) Xavi Argemí: Aprendre a morir per poder viure (2020). Editorial: Rosa dels Vents – 3ª edició (2020). 105 pàgines. El contingut de la carta es troba entre les pàgines 50 i 52. També la podeu trobar a la web de La Vanguardia https://www.lavanguardia.com/vida/20250414/10576187/muevo-punta-dedos-manos-contemplo-eutanasia.html

(2) TV3, programa Planta baixa, emès el 19 de novembre de 2019, espai Pal·liatius, morir sense dolor. El podeu trobar a la plataforma 3Cat i a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=cz8tFt3grd0