Mitjà d’autoconeixement
En aquest sentit: «Una Església sinodal es caracteritza per ser un espai on les relacions poden florir, gràcies a l'amor mutu que constitueix el manament nou que Jesús va deixar als seus deixebles (4). Dins de cultures i societats cada cop més individualistes, l'Església, “poble aplegat per la unitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant” (5), pot donar testimoni de la força de les relacions fundades en la Trinitat. Les diferències de vocació, edat, sexe, professió, condició i pertinença social, presents en cada comunitat cristiana, ofereixen a tothom aquell encontre amb l'alteritat indispensable per a la maduració personal.»
EI Déu de pau i Mestre de concòrdia, que va ensenyar la unitat, volgué que cadascú pregués per tots, no altrament de com ell portà, ell tot sol, tots els homes.» (6).
Ens vingui de gust o no, vivim en comunitat,
la peripècia de Robinson Crusoe és un accident, no una vocació. La
primera experiència la trobem en l'àmbit familiar: «En primer lloc, és en la
família, que amb el Concili es podria anomenar “Església domèstica” (7), on es
viu la riquesa de les relacions entre persones unides en la seva diversitat de
caràcter, sexe, edat i funció. Per això, les famílies representen un lloc
privilegiat per aprendre i experimentar les pràctiques essencials d'una
Església sinodal. Malgrat les fractures i els sofriments que experimenten les
famílies, continuen sent llocs on s’aprèn a intercanviar-se el do de l'amor, de
la confiança, del perdó, de la reconciliació i de la comprensió. És a la
família on aprenem que tenim la mateixa dignitat, que hem estat creats per a la
reciprocitat, que necessitem ser escoltats i que som capaços d'escoltar, de
discernir i decidir junts, d'acceptar i exercir una autoritat animada per la
caritat, de ser corresponsables i donar compte de les nostres accions. “La
família humanitza les persones mitjançant la relació del 'nosaltres' i, al
mateix temps, promou les diferències legítimes de cadascú” (8).»
No hi ha dues famílies iguals, sortosament, ni un model perfecte de família que calgui seguir. Unes famílies aprenen de les altres i és mal camí seguir la drecera de l'emulació, pretenent ser el clon d'una família que hem idealitzat. ¡Quant de mal fa voler imposar un model de relació familiar!
La sinodalitat ha de permetre que tots els membres de
l'Església es puguin expressar amb llibertat en el si de la comunitat de què
formen part. L'aportació de cadascú sempre serà valuosa; per a ell, perquè
trencarà el dic de contenció que es pot expressar en: 'jo tinc les meves idees,
però no les exposo perquè no encaixarien bé en el grup'. D'altra banda,
trencarà l'actitud passiva d'esperar que la iniciativa sempre parteixi de 'l'autoritat competent'. A uns els tocarà facilitar els canals de comunicació;
a tots, ser membres actius de la comunitat: resant, celebrant, col·laborant, manifestant…
(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Punts tractats: 34 i 35. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf
(3) Traducció de Benedicto XVI: Carta encíclica
Caritas in Veritate, número 53. Extret de
https://www.vatican.va/content/benedict-xvi/es/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20090629_caritas-in-veritate.html
(4) Evangeli segons sant Joan, capítol 13, versets
34-35: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo
us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per
l’amor que us tindreu entre vosaltres.» Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1199
(5) Veure Concilio Vaticano II, Constitución dogmática
sobre la Iglesia Lumen Gentium, número 4. Enllaç:
https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html
(6) Sant Cebrià: Tractat sobre el Parenostre, números
8-9. Extret de l’Ofici de lectures de la Litúrgia de les hores del 16 de juny
de 2025. Enllaç https://liturgiadeleshores.cat/ofici.php?data=2025-06-16
(7) Traducció de Concilio Vaticano II, Constitución
dogmática sobre la Iglesia Lumen Gentium, número 11: «Els cònjuges
cristians, en virtut del sagrament del matrimoni, pel qual signifiquen i
participen el misteri d'unitat i amor fecund entre Crist i l'Església (cf. Ef
5,32), s'ajuden mútuament a santificar-se en la vida conjugal i en la
procreació i educació de la prole, i per això posseeixen el seu propi do, dins
del Poble de Déu, en el seu estat i forma de vida. D'aquest consorci procedeix
la família, on neixen nous ciutadans de la societat humana, els quals, per la
gràcia de l'Esperit Sant, queden constituïts en el baptisme fills de Déu, que
perpetuaran a través del temps el Poble de Déu. En aquesta mena d'Església
domèstica els pares han de ser per als seus fills els primers predicadors de la
fe, mitjançant la paraula i l'exemple, i han de fomentar la vocació pròpia de
cadascú, però amb una cura especial la vocació sagrada.» Enllaç:
https://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_sp.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada