Quan ve la Primavera *
Després d’aquella mena de repòs tan fred i tan tranquil de les
diades d’hivern, quan sembla que el camp s’ha adormit cobert de les glaçades i
assotat pel vent, amb el cel que de dies és d’un blau que esgarrifa i en el
qual de nits totes les estrelles són tan vives i tan lluents que sembla que se’ns
clavin a la mirada; després d’aquella gran dormida dels arbres sense fulles,
veureu que ara és el blat que es desperta i comença a treure els brins d’un
verd tendre, i que damunt les branques despullades dels arbres fruiters veurem
aparèixer com una pluja de neu rosada, aquella munió de flors finíssimes, i
veiem que a poc a poquet tot va florint i tot va brotant, i comencen a volar
dues papallones primerenques, i després en volen quatre, i després a dotzenes i
a centenars i milers, i si volen papallones, volen tota mena de mosques i
mosquits i escarabats, i de sobta sembla que al camp li ha agafat una gran
febrada i no es cansa d’obrir-se per tots els foradets i anar traient de dedins
de l’entranya totes les collites i el fruit de totes les llavors.
Barcelona 24-03-1924 / 17-10-1996
* És un fragment del llibre Els ocells amics de Josep Maria de Sagarra (a l'enllaç http://trencadis.diba.cat/downloads/diba:136605?datastream_id=file pàgines 8 i 7 -per aquest ordre- el trobareu més extens)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada