Divisió davant les Conclusions
Els càrrecs polítics són escollits per representar i servir a
la ciutadania en un àmbit concret. Per bones que siguin les seves intencions no
els escau actuar com si fossin propietaris del que gestionen.
Saben els que l’impulsen el procés, malgrat recórrer sovint
a un suposat mandat democràtic, que s’atribueixen
unes facultats que no els pertoquen i, tot i ser-ne conscients, no volen
escoltar res que els pugui desviar de l’objectiu que s’han fixat, emmotllant el
discurs a les circumstàncies conjunturals que vagin sorgint i donant passes
endavant fins que es trobi un aturador efectiu o s’aconsegueixi el que
s’anhela.
El Parlament va aprovar amb el vot favorable de JxSí i la
CUP les Conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.* Deixant de
banda el conflicte competencial, he parat atenció en alguns dels plantejaments
del document. No falten bons propòsits: “Cal
vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat,
públic, transparent i compartit amb tota la societat”. Però algunes
formulacions freguen l’arrogància: “Les lleis de desconnexió -aprovades pel
Parlament- no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de
cap altre poder, jutjat o tribunal” (art 7) i, també, l’Assemblea Constituent que
es creï: “una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens
poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a
la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap
de les decisions de l’assemblea no serà tampoc susceptible de control...” (art
9). Per últim, també observo contradiccions, al menys així ho entenc quan es
promociona la ideologia de gènere: “El procés constituent ha d’incorporar des
de l’inici la perspectiva de gènere” (art. 11), i anteriorment s’exposa que “ha
de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials”
(art 4).
És aquest el marc més adient per a que Catalunya rutlli?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada