La llocada venturera
A moltes masies deus haver vist gallines i aviram que corren
lliurement pels camps, els estables i les eres. A vegades alguna d’aquestes
gallines ponen ous en algun indret amagat, els cova sense que ningú en tingui
esment, i a la fi surt amb una colla de pollets que constitueixen una sorpresa
per als pagesos, que no sabien que aquella gallina covava.
Això és el que a Mallorca en diuen una llocada venturera. Fixa’t
com te la descriu Maria Antònia Salvà, la poetessa mallorquina.
A la primera estrofa et fa fixar de seguida en els pollets que
corren. Has vist com corren i es mouen incessantment les gotetes de mercuri?
Fixa’t en la tirada de versos curts que ve ara. Són versos petits,
però eixerits, que l’un també s’encalça a l’altre i que has de llegir
donant-los moviment, pensant en la bellugadissa dels pollets. Posa una mica
d’atenció en el seguit d’adjectius amb el què diu com son els pollets. No en
podia trobar altres de més exactes: agradosos, vivarrons, rossets, sedosos,
tremolosos, petitons, etc.
Miquel Montoliu i Pelejà
Barcelona 24-03-1924 / 17-10-1996
Podeu trobar el poema Polls venturers de Maria Antònia Salvà
en el següent enllaç: http://www.conselldemallorca.net/media/12321/MA_Salva.pdf* He descobert que aquests manuscrits, al menys alguns, són fragments de escrits de reconeguts autors catalans. De moment he localitzat els dos primers i ja n'he fet esment a les respectives entrades. Desconec l'ús que en volia fer el meu pare i perquè els va seleccionar. Potser formaven part de la preparació de les seves classes de català per adults que va anar fent de manera altruista en diverses associacions. Tot i així, penso que paga la pena continuar reproduint-los. Són, en tot cas, una manifestació de les seves inquietuds intel·lectuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada