Els tres dejunis de Soloviov *

On som i per a què

Vladímir Soloviov

Les propostes de Soloviov, un escriptor cristià ortodox, sobten i ens poden semblar molt radicals. De fet, ell les planteja com camí per “restablir l’ànima en la seva veritable posició entre Déu i la naturalesa” i eina per “netejar-la del mal adquirit”, que per l’autor es concreta en “l’amor propi il·limitat, el raciocini sense sentit i el desig sensual desmesurat”. Penso, però, que al marge de les nostres creences, ens poden ser útils per reflexionar i, fins i tot, corregir algunes actituds o punts de vista. També pot passar que llegint-les pensem en que li anirien molt bé a aquell o a aquell altre, donant per descomptat que a nosaltres no ens afecta. En aquest cas hauríem perdut el temps. Si més no, espero que no patim d'aquest mal.

“Existeix el dejuni espiritual: consisteix a abstenir-se de l’acció empesa per l’amor propi i l’ambició, a renunciar al poder i a la glòria humans. Aquest dejuni és sovint necessari a aquells qui exerceixen una funció pública. Es regeix per la regla següent: no cerquis el poder ni la dominació; si el poder i la dominació et reclamen, considera’ls com un servei. Abstén-te de posar-te en evidència quan no en resulti cap benefici per al proïsme, abstén-te de mostrar la teva superioritat i la teva força: no alimentis el teu amor propi.

Existeix el dejuni mental: consisteix a abstenir-se de l’activitat unilateral de l’intel·lecte, del joc estèril i infinit amb les nocions i els conceptes, de les qüestions interminables, de les propostes absurdes i sense sentit. Aquest dejuni és especialment necessari als savis, que sovint obliden la sentència del vell Heràclit: tenir molts coneixements no significa ser instruït. La regla del dejuni mental: no cerquis el coneixement si no és de profit per al proïsme o per a Déu. No busquis la novetat i l’originalitat en el pensament. Abstén-te de donar una opinió que no estigui lligada amb el bé comú. No exageris la importància dels coneixements científics, perquè la ciència ha tingut sempre dos límits indefugibles: les opinions preconcebudes dels savis i la insuficiència del material científic. Sotmet l’activitat de l’intel·lecte a les exigències morals. És a dir: no alimentis les especulacions ocioses.

Finalment, el tercer dejuni, el dejuni pròpiament dit, és el de l’ànima sensible, l’abstinència dels plaers sensuals que no són dirigits i temperats per la consciència de la raó i el poder de l’esperit.”

*Vladímir Soloviov: Els fonaments espirituals de la vida. Edicions Proa. Clàssics del Cristianisme, número 46. Primera part. Capítol tercer. El dejuni. Pàgines 125-126