Exigències del guió
Era previsible, una oportunitat massa temptadora per
desaprofitar-la. Qualsevol esdeveniment que aplegui multituds i tingui una àmplia
repercussió mediàtica és un magnífic escenari per deixar l’empremta del que
interessa ressaltar: que la veu pròpia ressoni i, si és possible, se sobreposi
a totes les demés. Si, a més, es compta amb facilitats per actuar, la situació
es torna gairebé idònia. Amb la Diada i el dia D del referèndum a tocar, l’ocasió
permetia escalfar l’ambient per l’èxit d’ambdues jornades.
L’ANC ha demostrat tenir gran capacitat de mobilització i de
gran imaginació per muntar les seves performances i les campanyes de
merchandising. Compten amb un bon nombre de seguidors fidels que es creuen als
dirigents, repliquen les consignes i estan disposats a col·laborar tant com
puguin en els seus objectius, que són tant respectables com el convenciment de
molts catalans d’aspirar a un país independent. Depèn, però, dels mitjans que s’utilitzin
i la franquesa amb la que es manifestin els seus promotors. L’excessiu entusiasme
porta sovint a dreceres poc fiables i grans desenganys. Quan es vol dur a terme
un procés d’aquestes característiques no n’hi ha prou amb la il·lusió, cal
posar-hi també seny i avaluar-ne també les conseqüències negatives; mal que pesi, no tot són flors i violes.
Les escridassades i xiulades han perdut espontaneïtat, formen
part del guió fomentat pels que només els preocupa ho seu. Tant el Rei, com
Rajoy i els que els acompanyaven eren conscients del que els esperava. Malgrat
que s’ho veien a venir van voler ser-hi, i fins i tot podien apropiar-se del
lema de la manifestació responent a l’ambient hostil que alguns els havien
preparat: ‘no tinc por’.Malauradament, els agressors eren veïns nostres, que van atemptar a casa nostra i encara ens volien fer molt més mal. Per què volien malmetre a qui els havia acollit? Es posarà fil a l’agulla per evitar que torni a passar? Sobren oportunismes i mesquineses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada