Ninis

Entre dues aigües

El cos de Mossos de esquadra ni va desallotjar -acatant les ordres judicials-, ni va defendre els que s’aplegaven als llocs habilitats per la votació de les cargues policials; es van acontentar en la majoria dels casos amb prendre nota i observar el que passava. Una actitud que els deixa en una posició complicada, ¿podem fiar-nos dels qui davant un problema d’ordre públic opten per l’ambigüitat? Demà els espera una nova prova de foc amb la vaga convocada i caldrà veure si protegeixen per igual a tots, tant els que la secundin, com aquells que desitgin poder treballar.

Els agents dels Mossos seguien ordres dels seus comandaments, com també ho feien els membres de la Policia Nacional i de la Guardia Civil; de la mateixa manera els que es van congregar a les portes o a l’interior dels locals custodiant les votacions i urnes seguien instruccions d’aquells que els van convocar, que no sé fins a quin punt els van defensar o protegir en el lloc dels fets. L’1O es va plantejar com una festa, que portava afegit l’atractiu de la transgressió. Potser hi ha qui va pensar que l’aglomeració els protegia i els ha tocat el rebre i, després, alguns que no han passat pel tràngol s’han aprofitat de la seva desgràcia.

També la directiva del Barça ha fet de ‘nini’: ni ha suspès el partit amb el Las Palmas com pretenia, ni ha permès que es disputés amb públic a la grada. Havia sis punts en risc -pèrdua del partit i sanció per incompareixença-. En ser decisió del club, haurà d’indemnitzar els socis i aficionats amb entrada que no se’ls va permetre veure el partit. Els directius són gestors, no els propietaris, i haurien de tenir-ho en compte abans de fer pronunciaments aliens a l’àmbit esportiu. El club s’hi juga molt: la seva supervivència tal com el coneixem -malgrat alguna declaració arrogant afirmant que jugaria on li vingués de gust-.

Penso que convé evitar maniqueismes –bons i dolents- i, malgrat els patiments que la situació política generi, maldar per salvaguardar la convivència.