Qui en treu profit?
La política catalana està encallada per constants estires i
arronses que la condueixen a un atzucac del que sembla gairebé impossible
sortir. Hi ha qui s’entesta a no cedir malgrat estar perjudicant amb la seva
actitud a aquells a qui diu estimar i defensar. Penso que en aquests moments el
problema rau en que no són els partits polítics els que porten el timó de
l’estratègia que cal seguir per conformar un nou govern, sinó les anomenades
entitats sobiranistes amb l’ANC al capdavant i aquells que sota el seu aixopluc
contribueixen a embolicar la troca.
Havia manifestat Puigdemont l’any passat que enguany no
seria president de la Generalitat (1), però un cop més els fets l’han desdit i s’ha
convertit per als que el recolzen en la icona que representa la imatge de la
resistència i de l’orgull patriòtic. No hi ha alternativa: o Puigdemont o
Puigdemont s’encaparren a proclamar. I ell, sigui com exercici autodefensa o
per altres motius, que no tenen per que lligar amb les seves declaracions
públiques –quanta retòrica en el seu discurs!-, s’hi abona. Molts cops em
pregunto si parla per ell mateix o per boca d’altres. El cas és que mentre la
majoria parlamentaria mantingui la mateixa posició la formació del nou govern
té mala peça al teler (2).
La qüestió que cal plantejar-se és si es vol un govern
autòcton malgrat suposi empassar-se un gripau o conformar-se en continuar sent
una sucursal del govern espanyol amb un parlament inoperant. La situació processal
d’alguns diputats dificulta aquest cop una sortida com la que es va trobar per
substituir Artur Mas. La decisió ara suposa disposar-se a suportar el retret
dels que se sentin ferits i traïts després d’haver sortit al carrer per
defensar la República i omplir de llaços grocs el territori. Hi ha entre els
diputats de JxCat, ERC i la CUP qui ho assumeixi? S’avindran les entitats
sobiranistes a deixar governar als representants polítics? Què entenen uns i
altres per fer país? Desfer el nus gordià (3) requereix voluntat i gosadia.
(2) Tenir mala peça al teler: Trobar-se en una situació difícil (rodamots.cat/tenir-mala-peca-al-teler/)
(3) El nus gordià: “Dificultat clau d’un afer”, superada la
qual el camí queda totalment aplanat. (blocs.xtec.cat/universclassicdelsnostresmots/2015/05/02/nus-gordia/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada