Un estendard per a l’Església i el món
“Com està el món, senyor Macari / com està el món, quina
atrocitat / amb tant cinema / amb tanta ràdio / anem cap endavant / anem cap enrere”, versiona una cançó popular en castellà El Consorcio a ritme de xotis (1). 'Com està el món',
una expressió recurrent quan observem tantes coses que passen, al nostre
voltant i més enllà, que ens sumeixen en el desconcert o ens fereixen. ¿Què fem més enllà de
lamentar-nos? ¡Carp diem!, visquem el moment, cridaran alguns. ¡Acabem amb les forces del mal!
-segons el propi criteri, s'entén-, proclamaran d'altres. ¡Jo a la meva i els
altres que s'apanyin!, pensaran alguns. Hi ha d’altres respostes més
encoratjadores per a la humanitat, és clar.
«Vivim en una època signada per desigualtats cada vegada més marcades, per un desencís creixent amb els models tradicionals de govern, per la desil·lusió amb el funcionament de la democràcia, per les tendències autocràtiques i dictatorials creixents, pel predomini del model de mercat sense tenir en compte la vulnerabilitat de les persones i de la creació, i per la temptació de resoldre els conflictes per la força més que no pas amb el diàleg. Pràctiques autèntiques de sinodalitat permeten als cristians d’elaborar una cultura capaç de profecia crítica envers el pensament dominant i oferir així una contribució particular a la recerca de respostes a molts dels reptes a que han d’afrontar les societats contemporànies i a la construcció del bé comú.»
Així acaba la primera part del document final: «La manera sinodal de viure les relacions és una forma de testimoni en relació a la societat. A més, respon a la necessitat humana de ser acollit i sentir-se reconegut a l’interior d’una comunitat concreta. És un repte a l’aïllament creixent de les persones i a l'individualisme cultural, que també l'Església sovint ha absorbit, i ens crida a la cura mútua, a la interdependència i a la corresponsabilitat per al bé comú. De la mateixa manera, desafia un comunitarisme social exagerat que asfixia les persones i no les permet que siguin subjectes del seu propi desenvolupament. La disponibilitat a l'escolta de tothom, especialment els pobres, contrasta amb claredat amb un món en què la concentració del poder deixa fora els pobres, els marginats, les minories i la terra, la nostra casa comuna. Tant la sinodalitat com l'ecologia integral assumeixen la perspectiva de les relacions i insisteixen en la necessitat de tenir cura dels lligams: per això es corresponen i s'integren en la manera de viure la missió de l'Església en el món contemporani.»
(1) Traduït de la lletra de El Consorcio: Cómo está el mundo señor Macario. Es pot veure interpretada a https://www.youtube.com/watch?v=U3weALE7fqU
(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels
bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol
original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione.
Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri,
número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de
Catalunya. 148 pàgines. Primera part, epígraf La sinodalitat com a profecia
social, punts 47 i 48.. Enllaç oficial:
https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf
(3) Llibre del profeta Isaïes, capítol 12, verset
13: «Hissarà una ensenya cap a les nacions, per reunir els bandejats d'Israel,
i congregar els dispersos de Judà, des dels quatre extrems de la terra.» Traduït
de https://www.conferenciaepiscopal.es/biblia/isaias/
(4) Papa Francesc, Discurs per a la commemoració del
50è aniversari de la constitució del Sínode dels Bisbes, 17 d'octubre del
2015: «La nostra mirada s'estén també a la humanitat. Una Església sinodal és
com un estendard alçat entre les nacions (cf. Is 11,12) en un món que —fins i
tot invocant participació, solidaritat i la transparència en l'administració del
que és públic— sovint lliura el destí de poblacions senceres en mans
cobdicioses de petits grups de poder. Com a Església que «camina al costat» dels
homes, partícips de les dificultats de la història, cultivem el somni que el
redescobriment de la dignitat inviolable dels pobles i de la funció de servei
de l'autoritat podran ajudar la societat civil a edificar-se en la justícia i
la fraternitat, fomentant un món més bell i més digne de l'home.» Traduït de https://www.vatican.va/content/francesco/es/speeches/2015/october/documents/papa-francesco_20151017_50-anniversario-sinodo.html





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada