Resposta a una trucada inesperada

Vocacions a contrapel

Aquest dies molts aspirants a fer un grau universitari s’estan matriculant en els estudis que han escollit com a primera o una altra opció en els que han obtingut plaça. La meva filla Anna és una d’elles. Iniciaran un itinerari acadèmic que els ha d’habilitar per exercir una tasca professional. Els pares podem no veure del tot clar la tria que han fet: Vols dir que això és el que més et convé? Ja estaràs prou preparada per afrontar aquests estudis? No t’estàs deixant influir per un somni o un  desig superficial? Si aquestes advertències i d’altres raonaments que s’han anat fent durant el curs precedent i abans de la preinscripció no han modificat l’interès pels estudis escollits, només cal confiar en que s’ho prenguin seriosament, no tinc cap dubte en el cas de la meva filla, tot desitjant que el camí que han decidit seguir els ajudi a créixer com a persones i en l’àmbit acadèmic i professional.

Els estudis de grau són un tast, una aposta de futur, orientada a descobrir una vocació professional. Cada vocació, de qualsevol tipus, és una crida a desenvolupar les potencialitats que rauen en cadascú, i fer-les rendir el màxim possible. N’hi ha que ja les coneixem;  d’altres, però, estan esperant la seva oportunitat per manifestar-se; i també n’hi ha que brollen inesperadament, fins i tot a contracor.

Aquest escrit ha sorgit de la lectura d’un fragment d’un escrit de sant Ambròs: «Jo i el Pare vindrem a viure amb ell. Obre la porta al qui et ve, obre la teva ànima, estén els plecs de la teva ment perquè vegi les riqueses de la senzillesa, els tresors de la pau, la suavitat de la gràcia. Dilata el teu cor, ves a trobar el sol de la llum eterna que il·lumina tots els homes. I aquesta llum veritable lluu certament per a tothom; però, si algú tanca les seves finestres, es privarà ell mateix de la llum eterna. Si tanques la porta de la teva ment, Crist es queda a fora. Podria entrar, però no vol entrar intempestivament, no vol forçar els qui no s'hi avenen» (1).

Després de llegir-lo, el primer que em va venir al cap és una cançó amb tonada de gòspel (2):

No ho sents? Hi ha algú que està trucant.

No ho sents? Hi ha algú que està trucant.

Oh, respon-li! Obre la porta.

No ho sents? Hi ha algú que està trucant

Aquest truc pot ser el de la vocació que s’infiltra enmig de la nostra vida de sobte. I la paraula d’Ambròs ens recorda el salm: «Tant de bo que avui escolteu la seva veu: ‘No enduriu els cors’» (3), tot i que deixa clar en la darrera frase que Crist pot ser insistent, però no invasiu, tal com expressa també sant Agustí: «qui et va fer sense tu, no et justifica sense tu» (4). Per això tota vocació acostuma a anar acompanyada de tensions internes i externes, perquè suposa un canvi d’escenari i de rumb; i ens pot semblar que ens treu l’autonomia o que se’ns demana massa; i els pot semblar als que ens envolten que això no és per nosaltres o anem per mal camí i ens estavellarem.

Per seguir la vocació cal posar-s’hi amb ganes, salvar un seguit d’obstacles que s’aniran presentant. Es pot arribar a pensar, ¿per què tantes dificultats si aquest és el camí que he de seguir? Perquè no n’hi ha prou amb un ho vegi més o menys clar, cal mullar-se, deixar de banda el que destorba, que no té perquè ser dolent. ¡Compte amb les vocacions que venen massa rodades! -les bones pintes, les cares que delaten-, cal sospitar aleshores que alguna cosa no s’està fent bé i tard o d’hora sortirà una granellada inesperada si no es posa remei.

A santa Faustina Kowalska Crist la va trucar enmig d’un ball (5), a la germana Clare Crockett en el lavabos d’una discoteca on estava a punt de vomitar per la ingesta d’alcohol. Una i l’altra es van adonar que no era una trucada qualsevol i vencent alguna que altra resistència van emprendre el camí que Jesús havia preparat per a elles, una com apòstol de la Divina Misericòrdia, l’altra contagiant l’amor de Déu a qui tenia a prop i canviant la fama que ella havia desitjat aconseguir en el cinema per la fama de santedat amb que va morir als 33 anys. Val la pena escoltar el testimoni de Clare en la JMJ de 2011 (6), la filmació és deficient, però se l’escolta molt bé; expressa de forma planera i divertida la misericòrdia d’un Déu que segueix trucant a la porta de cadascú de nosaltres. No hem de témer per com tenim la casa d’endreçada. ¿Li obrirem la porta?

(1) De l'exposició de sant Ambròs, bisbe, sobre el salm CXVIII, Capítol 12, 12. 13-14. Inclòs en l’Ofici de lectures del 10 de juliol de 2025. Extret de https://www.liturgiadeleshores.cat/ofici.php?data=2025-07-10

(2) Grup de Folk: Hi ha algú que està trucant. Cantada a: https://www.youtube.com/watch?v=PsFjW41uvq8  Lletra completa a: https://www.viasona.cat/grup/jaume-arnella/negro-spirituals/hi-ha-algu-que-esta-trucant

(3) Salm 94 (95), versets 7 i 8. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/675

(4) Sant Agustí: Sermó 169, punt 13: «Si l'ésser home és obra de Déu i l'ésser just obra teva, tu fas alguna cosa millor que allò que ha fet Déu. Però Déu et va fer a tu sense tu. Cap consentiment li vas atorgar perquè et fes. Com podies donar el consentiment si no existies? Per tant, qui et va fer sense tu, no et justifica sense tu.» Traduït de https://www.augustinus.it/spagnolo/discorsi/index2.htm

(5) Veure La vocació de santa María Faustina a https://www.infocatolica.com/blog/buhardilla.php/0911140243-la-vocacion-de-santa-maria-fa

(6) Testimoni de la Germana Clare Crockett a la JMJ 2011: https://www.youtube.com/watch?v=06zWAoKD5G4