Al voltant del Sínode (22)

No es camina sol

You'll never walk alone canta l'afició del Liverpool Football Club, un espectacle impressionant capaç d'emocionar tothom qui ho presenciï (1). Els jugadors, els tècnics, tot l'equip ha de sentir-se empès per l'alè dels seguidors a donar el millor de si mateixos.

També convé als dirigents de qualsevol organització no governar sols. La 'soledat del cap' (2), sigui quina sigui la seva causa, és una situació anòmala per al bon desenvolupament de qualsevol tasca col·lectiva. 'Si camines sol aniràs més ràpid; si camines acompanyat arribaràs més lluny', diu un proverbi.

Tot i la seva estructura jeràrquica, els dirigents de l'Església no han d'actuar com si fossin propietaris de la parcel·la que tenen encomanada. El rector de la parròquia que sovintejo diu que ell és un masover, algú que té cura d'aquesta porció del Poble de Déu a qui ha de servir; no hi és per fer el que li vingui de gust. Jesucrist ho deixar clar als apòstols: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor,  i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots;  com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.» (3).

El Document final del Sínode fa esment a una tradició eclesial (4): «Els Pares de l'Església ja reflexionen sobre la naturalesa comunional de la missió del Poble de Déu a través d'un triple “res sense” (nihil sine): “res sense el bisbe”, “res sense el consell dels preveres, res sense el consens del poble.” Allà on es trenca aquesta lògica del nihil sine, la identitat de l'Església s'enfosqueix i se n'inhibeix la missió (5).»

La màxima autoritat pastoral en un territori l’ostenta el bisbe, sempre que estigui en comunió amb el col·legi episcopal unit al Sant Pare. Com ha de governar?: «Com en tota comunitat que viu segons la justícia, a l'Església l'exercici de l'autoritat no consisteix en la imposició d'una voluntat arbitrària. En les diverses maneres en què s'exerceix, sempre està al servei de la comunió i de l'acolliment de la veritat de Crist, en la qual i cap a la qual l'Esperit Sant ens guia en els diferents temps i contextos (6)».

Encara que la competència del bisbe en la presa de decisions sigui inalienable, «no és incondicionada: no es pot ignorar una orientació que emergeix en el procés consultiu com a resultat d'un discerniment correcte, sobretot si és realitzat pels organismes de participació. És doncs inadequada una contraposició entre consulta i deliberació: a l'Església la deliberació es fa amb l'ajuda de tots mai sense l'autoritat pastoral, que decideix en virtut del seu ofici.»

Abans de pronunciar-se, l'autoritat pastoral haurà d'atendre l'exposició dels òrgans consultius i valorar-ne els arguments. Un cop presa la decisió, tots els que han participat en el procés han de respectar-la, sense que això els impedeixi participar en la fase d'avaluació, així com la possibilitat d'apel·lar a una instància superior.

El Document final fa una crida al final d'aquest epígraf: «Una correcta i decidida posada en pràctica de processos de decisió autènticament sinodals contribuirà al progrés del Poble de Déu en una perspectiva participativa… Sense canvis concrets a curt termini, la visió d'una Església sinodal no serà creïble i això allunyarà aquells membres del Poble de Déu que han tret força i esperança del camí sinodal. Correspon a les Esglésies locals trobar procediments apropiats per implementar aquests canvis.»

Concerneix implicar-se a tots: participants, organitzadors i decisors. I aquells que van ronsejant, convé que es posin les piles.

(1) Himne del Liverpool cantat y subtitulat en espanyol:  https://www.youtube.com/watch?v=bzVQjupkWvk

(2) Traduït de la consulta a Google: “La ‘soledat del cap’ descriu l’aïllament emocional y la càrrega de responsabilitat que senten els líders en estar al capdamunt d’una organització, on no sempre poden compartir les seves preocupacions ni rebre el recolzament necessari.”

(3) Evangeli segons sant Marc, capítol 10, versets 42-45. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1154

(4) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 88 i 91-94. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(5) Referències a San Ignasi de Antioquia, Carta als Tral·lians, 2,2; San Cebrià de Cartago, Carta a los germans preveres i diaques 14,4

(6) Evangeli segons sant Joan capítol 14, verset 16: «I jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor  perquè es quedi amb vosaltres per sempre». Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1200