Al voltant del Sínode (23/1)

Rendició de comptes

Fins ara, la versió catalana i castellana eren gairebé un calc en un o altre idioma. Ara serà una mica diferent, perquè avançaran a un ritme diferent i el contingut variarà tenint en compte el que hem tractat a les reunions que setmanalment fem a la parròquia. Podria dir-se que la versió castellana és fruit d’una reflexió personal i la catalana d’una reflexió compartida del Document final del Sínode.

En la darrera reunió vam tractar quatre punts de l’epígraf Transparència, rendició de comptes i avaluació (1). El primer que se’ns diu és que: «La presa de decisions no conclou el procés decisional. Aquest està acompanyat i seguit de pràctiques de rendició de comptes i avaluació, en un esperit de transparència inspirat en criteris evangèlics.» Cada decisió és un punt i seguit o potser un punt i apart, mai un punt i final.

El Document posa com exemple de rendició de comptes un passatge dels Fets dels Apòstols on sant Pere, cap de l’Església designat directament per Jesucrist, qüestionat per haver batejat Corneli, un pagà, «dona raó del motius de la seva acció». Vam llegir tot aquest passatge (2), del que es poden extraure diversos ensenyaments.

Un d’ells és que, si qui està al capdamunt de la jerarquia dona explicacions de la seva actuació, els que el succeeixen i els que tenen un rang inferior estan cridats a fer-ho també. Recordem de nou les paraules de Jesús: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots» (3). Sant Pere ho va entendre, la seva primacia no era ni omnímoda ni incontestable.

Un altre és que probablement en els plans de Pere no estava previst acollir pagans per batejar-los; fou una revelació divina la que li ho va fer entendre. Això deixa palesa la acció de l’Esperit Sant en el camí que ha de seguir l’Església. Pere no imposa el seu criteri per sobre de tot, es deixa portar per l’Esperit, tal com expressa la tornada del que hem cantat a Sant Vicenç de Jonqueres a l’inici de la Missa de celebració del dia de la parròquia: «L'Esperit del Senyor vindrà a vosaltres. No tingueu por d'obrir de bat a bat el vostre cor al seu amor» (4).

Aquest episodi m’ha recordat unes paraules de sant Josepmaria, que ens poden donar una pista de la manera en que el Senyor es manifesta en cada un dels cristians per a que desenvolupin la missió que té pensada per a ells: «Si el 1928 hagués sabut el que m'esperava, hagués mort: però Déu Nostre Senyor em va tractar com un nen: no em va presentar d'una vegada tot el pes, i em va anar tirant endavant a poc a poc...» (5).

El tercer ensenyament que en trec és que de vegades les explicacions de la jerarquia sobre les decisions que es prenen no son ben acollides per alguns, no acaben de resoldre la qüestió. Pere deixa clar perquè ha batejat Corneli, però més tard, a Antioquia, Pau i Bernabé es troben amb el mateix problema: ¿Cal regir-se per la llei de Moisès per poder ser batejats? (6). La qüestió es va haver de dirimir en el primer concili, el de Jerusalem, quina resolució incloïa aquestes paraules:  «L’Esperit Sant  i nosaltres hem decidit». Si quan eren pocs ja havien discrepàncies, ¿ens ha d’estranyar que hores d’ara, amb l’Església estesa per tot el món, també n’hi hagin? Només l’acció de l’Esperit és capaç d’unir-nos en la diversitat.

Diu el punt 99 del Document: «Si l’Església sinodal vol ser acollidora, la rendició de comptes ha d’esdevenir una pràctica habitual a tots els nivells.» Referint-se a la ‘transparència, la rendició de comptes i l’avaluació’ el punt anterior indica: «Aquestes pràctiques contribueixen a assegurar la fidelitat de l´Església a la seva missió. La seva absència és una de les conseqüències del clericalisme i, al mateix temps, l’alimenta.»

De ben segur que n’hem sentit parlar molt de clericalisme, però ¿de què es tracta? Ens diu el Document: «Aquest es basa en el supòsit implícit que els qui tenen autoritat a l'Església no han de donar compte de les seves accions i de les seves decisions, com si estiguessin aïllats o per damunt de la resta del Poble de Déu.» Com he dit abans, els que tenen autoritat estan al servei de Déu i del Poble de Déu. Els clergues no han de pretendre controlar-ho tot si volen que la Paraula de Déu s’estengui. I els laics no han de tenir un actitud servil respecte els clergues, que faci que la vida de la comunitat quedi sotmesa al criteri indiscutible del mossèn que en sigui responsable.

A continuació el Document detalla on s’ha de fer palesa aquesta actitud: «No s’hauria d’apel·lar a la transparència i la rendició de comptes només quan es tracta d'abusos sexuals, financers i d’un altre tipus. També es refereixen a l'estil de vida dels pastors, els plans pastorals, els mètodes d'evangelització i les modalitats amb què l'Església respecta la dignitat de la persona humana, per exemple, pel que fa a les condicions de treball dins de les seves institucions.»

Dedicaré el pròxim escrit al contingut dels punts 96 i 97, centrats en la transparència.

(1) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 95, 98 i inici del 99. Enllaç oficial en espanyol: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf

(2) Veure Fets dels Apòstols, capítol 11, versets 1 a 28. Enllaç https://www.bci.cat/biblia/capitol/1219

(3) Evangeli de sant Marc, capítol 9, verset 35. Extret de https://www.bci.cat/biblia/capitol/1153

(4) L’Esperit del Senyor, lletra a http://ultreya.ramon.nom.es/musica/45-L_Esperit_del_Senyor.html; cantada a https://www.youtube.com/watch?v=I5r36_gqftY

(5) "Si -en 1928- hubiera sabido lo que me esperaba –comentaba muchos años más tarde-, hubiera muerto: pero Dios Nuestro Señor me trató como a un niño: no me presentó de una vez todo el peso, y me fue llevando adelante poco a poco..." Extret de https://opusdei.org/es-co/article/14-de-febrero-de-1930-y-1943-nuevas-luces-en-la-fundacion-del-opus-dei/

(6) Fets dels Apòstols, capítol 15, verset 28. Tot el episodi en els versets 1 a 33. Enllaç https://www.bci.cat/biblia/capitol/1223