Al voltant del Sínode (23/3)

Com va tot?

“Què he fet bé? Què he fet malament? Què podria haver fet millor? I un propòsit per l'endemà.” Aquesta senzilla fórmula, que em van recomanar fa molts anys per fer l’examen de consciència diari, no deixa de ser un exercici d’avaluació per fer una ullada a com ha anat el dia per tal de disposar-se millor per al següent. Aquest examen també es pot fer de manera més pregona en recessos periòdics, on s’aborda una perspectiva més amplia de la nostra vida per tal d’estimular-la a una major perfecció.

En un altre àmbit, escriu James Clear en Hàbits atòmics: «La reflexió i la revisió habiliten la millora a llarg termini de tots els hàbits perquè et fan conscient dels teus errors i t'ajuden a considerar diversos camins per assolir una millora. Sense reflexionar, podem inventar excuses, crear racionalitzacions i mentir-nos a nosaltres mateixos. No tenim un procés per determinar si ens estem exercint millor o pitjor en comparació del dia anterior.»

Més endavant ens fa veure la importància d’incorporar tant la proximitat com el distanciament en la reflexió: «Els hàbits diaris són poderosos..., però preocupar-se massa per les eleccions que fem en el dia a dia és com mirar-te al mirall a una distància d'una polzada. Podràs veure cada imperfecció, però perdràs de vista la imatge completa...  I, al contrari, si mai revises els teus hàbits, és com si mai et veiessis al mirall. No us adonareu d'alguns defectes fàcils d'arreglar... La reflexió periòdica és com veure't al mirall a una distància mitjana, com si estiguessis conversant amb algú davant teu. Podeu veure els canvis importants que heu de fer sense perdre de vista la imatge completa» (1).

Parlant de la rendició de comptes ens diu el Document final del Sínode (2): «Si al llarg dels segles s'ha conservat la pràctica de donar compte als superiors, cal recuperar la dimensió de la rendició de comptes que l'autoritat està cridada a donar a la comunitat.»

I en el punt següent: «Igualment apareixen necessàries estructures i formes d'avaluació regular de la manera com s'exerceixen les responsabilitats ministerials de tota mena. L'avaluació no constitueix un judici sobre les persones: més aviat permet posar en evidència els aspectes positius i les àrees de possible millora en l'actuació dels qui tenen responsabilitats ministerials, i ajuda l'Església a aprendre de l'experiència, a tornar a calibrar els plans d'acció i a estar atenta a la veu de l'Esperit Sant, focalitzant l'atenció en els resultats de les decisions en relació a la missió.»

Tot i tenir clar vers on s’ha d’anar, no s’ha d'actuar sense solta ni volta; tant quan estimem que no va gaire bé -on acostumem a estar més sensibles a trobar un perquè-, com si va prou bé -on acostumem a adormir-nos sobre els llorers-. Avaluar és necessari per adonar-se dels punts forts i els punts febles, per considerar si els objectius son prou assenyats i adients, per trobar el camins que han de fer que tot rutlli de la millor manera possible.

Pertoca aplicar-ho a tots els estaments eclesials tenint en compte que «en aquest treball, cal privilegiar les metodologies d'avaluació participativa, valorar les competències d’aquells, en particular laics, més familiaritzats amb els processos de rendició de comptes i avaluació, i fer un discerniment de les bones pràctiques ja presents en la societat civil local, adaptant-les als contextos eclesials.»

Després d’esmentar una sèrie d’aspectes que s’han de garantir en aquest procés, el Document ens indica: «Cal adonar-nos que no es tracta d'un compromís com a fi en si mateix, sinó d'un esforç comunicatiu que es revela com un mitjà educatiu potent davant del canvi de la cultura, a més de permetre'ns donar una major visibilitat a moltes iniciatives valuoses que pertanyen a l'Església i a les seves institucions, que massa sovint romanen amagades.»

És qüestió de posar fil a l’agulla; tot sabent que ‘no es fa una truita només amb bona voluntat ’.

(1) Traduït de James Clear: Hábitos atómicos. Títol original: Atomic Habits (2018). Editorial: Diana – 32ª edición (2024). Traductora: Gabriela Moya. 333 pàgines. Capítol 20, pàgines 275 i 277-278.

(2) Francesc, XVI Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes: Per una Església sinodal: comunió, participació, missió. Títol original: Per una Chiesa sinodale: comunione, participazione, missione. Documento finale. Editorial Claret – Col·lecció: Documents del Magisteri, número 79 – 1ª edició (2024). Traductor: Gabinet d’Informació de l’Església de Catalunya. 148 pàgines. Documento finale, Tercera part: “Tireu la xarxa”. Punts tractats 99 a 102. Enllaç oficial: https://www.synod.va/content/dam/synod/news/2024-10-26_final-document/ESP---Documento-finale.pdf