L'alzina del Passeig de Gràcia
Filla de les muntanyes, qui t'ha plantada aquí a la vora d'un
passeig i enmig de l'eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un
record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu
mantell de setí verd que arribava fins a prop de la mar. La Providència t'ha
deixat enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com els
empresaris de les vies fèrries deixen un munt de terra de cada part d'un
terreny que ha estat rebaixada com a testimoni de la feinada feta que diu als
viatgers: mireu on érem i on som.
Mes no t'enyores aquí
tota sola? ¿No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d'aquí a
l'altra banda de Collcerola o del Montseny, renyides amb aquesta civilització
que et debilita, t'escanyoleix i et deshonra?
No enyores aquelles immenses ramades d'ovelles
que davallaven mandrosament de la collada, com una congesta que davalla
lliscant per un pendent i camina envers la plana? Elles cercarien la teva ombra emparadora i el teu patriarcal redós i, amb els seus crits, les ovelles et
donarien els grans mercès.
Miquel Montoliu i Pelejà
Barcelona 24-03-1924 /
17-10-1996Còpia de l’article de Mossèn Cinto Verdaguer a La Esquella de la Torratxa dedicat a l’Alzina del Passeig de Gràcia en motiu de la seva mort, talada pels jardiners municipals el 2 de setembre de 1908. Veure la notícia i el text de Verdaguer a l'enllaç http://www.historiadebarcelona.org/lalzina-del-passeig-de-gracia/
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMeravellós Joaquím ,era una persona amb uns grans sentiments el teu pare amb sembla ,abrasades amic .
Elimina