dimarts, 27 de setembre del 2016

Un tast de prosa poètica (6)

Alquímies solars *

A l’edat mitjana hi hagué uns homes que treballaven de dia i de nit amb filtres, sucs, beuratges i combinacions químiques, per obtenir la pedra filosofal i l’elixir d’allargar la vida. Amb la pedra filosofal volien convertir en or tots els metalls ordinaris, i amb l’elixir d’allargar la vida volien aconseguir que la gent no morís i fos sempre jove.

Aquests homes eren anomenats màgics o alquimistes la ciència que practicaven era l’alquímia.  

Miquel Montoliu i Pelejà
Barcelona 24-03-1924 / 17-10-1996

ALQUÍMIES SOLARS  *
JAUME BOFILL I MATES - GUERAU DE LIOST (1878-1933).

Oh sol, oh màgic poderós
que, sense filtres ni col·liris,
desfent la garba de ton iris
l'atzur destries en colors!

És, ta expertesa, sobirana:
amb magistral facilitat
prodigues, lúcid, ton esclat
per les muntanyes i la plana.

La pedra atenys filosofal.
Quan et passeges triomfal
com un rei Midas que no mor,

la teva llarga vara poses
sobre la cendra de les coses...
I ressorgeixen fetes d'or.

http://elglobosblog.blogspot.com.es/2011/05/alquimies-solars-de-guerau-de-liost.html

2 comentaris:

  1. Meravellós Joaquim ,quan sabia el teu pare ,quina sensibilitat transmet,gracies per compartir.Una abrasada amic .

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina