Pretendre imposar un discurs monolític
 |
| Philippe Ariño |
No anem bé!, vaig pensar en acabar la lectura de l’article
de Daniel Arasa Tapar la boca als bisbes.
(1) Contrastava l’articulista dos fets
que es van produir a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona: l’un aplaudit
(l’acolliment de persones sense sostre); l’altra es va pretendre boicotejar (la
conferència de Philippe Ariño). Aquest darrer episodi, unit als recents a Cadis
(2) -esmentat per Arasa- i Sevilla (3) exterioritzen l’obsessió d’alguns
col·lectius per imposar un discurs monolític. Compten, però, amb el beneplàcit
d’ institucions i de representants polítics de dreta i d’esquerra –sigui per
convicció, estratègia o precaució-; acostuma a fer efecte la por a que els hi
muntin sidrals o a ser estigmatitzats. En el cas que ens ocupa em pregunto: Quin
mal ha fet Ariño? Un homosexual confés pot ser titllat d’homòfob per no
coincidir amb els postulats proclamats pel col·lectiu LGTBIQ? Per altra banda,
cal romandre impassibles davant d’actituds inquisitorials? Caldrà fer-s’ho
mirar si és així.
Enllaços relacionats:
(1)
(2)
(3)
http://xyzdiario.com/sevilla/la-universidad-sevilla-condena-los-graves-incidentes-la-facultad-derecho/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada