Iniciatives que remouen consciències
“Que parlin malament d'un és espantós. Però hi ha una cosa
pitjor: que no en parlin”, una frase que s’atribueix a Oscar Wilde que ben bé
podria fer seva Hazte Oír si el que pretenia era que la seva iniciativa tingués
molt de ressò. La polèmica generada per l’autobús ha aconseguit amplificar el
seu missatge, assabentant-se gairebé tothom i obligant a pronunciar-se a molts
personatges de l’àmbit polític i mediàtic. De no ser així possiblement la difusió
hagués estat molt més minsa i la campanya qualificada grotesca, fins i tot per
a molts dels que comparteixen el contingut però no el rerefons del missatge.
Ara caldrà saber si han mesurat les conseqüències que pot tenir per l’organització
i els seus membres l’enrenou provocat.
Ni els eslògans, ni les posicions viscerals són el millor
camí per resoldre un problema que afecta a la vida social. Tot i ser una
resposta instintiva expressar la indignació de forma contundent en sentir-se
ofès -bona prova d’això ho constata Joan Cañete en la seva columna de diumenge
passat-, convé que el seny no se’n ressenti quan s’han de prendre decisions
sobre qüestions que afecten a la convivència que mereixen ser tractades amb
profunditat. Ni fent veure que el problema no existeix o és residual, ni deformant
el significat de les paraules, ni deixant-se portar per la cridòria, ni
recorrent a mentides pietoses es trobarà la millor solució. Seria desitjable
que s’abordés la qüestió en tota la seva complexitat –no reduir-la a una
polarització que enfronta biologia amb sentiments-. Però si es prefereix enredar
la troca amb mesures precipitades de marcat caràcter ideològic la ferida social
encara serà més pregona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada