dijous, 9 de març del 2017

I ara què?

Gaudir i baixar les revolucions

Una nit memorable! Un cop més es pot dir que mentre hi ha vida hi ha esperança, com ha passat en aquesta eliminatòria. La desfeta del Barça a París no era definitiva, la del PSG al Nou Camp és irreversible. Ara toca a cada entrenador recuperar els seus jugadors. Emery per aixecar la moral del seu equip; Luis Enrique per baixar-los del núvol. Ambdós equips tenen compromisos importants i no poden romandre badoques influenciats per la gran tensió viscuda. Sic transit gloria mundi, nois! Sé que no és tan encisador jugar contra el Deportivo, però si voleu mantenir la posició de privilegi a la Lliga on ara mateix només depeneu de vosaltres mateixos -encara que el Madrid guanyi el partit que té ajornat- caldrà fer el que calgui per guanyar el partit.

Els aficionats encara tenim més temps per assaborir les emocions viscudes. Jo, que amb el 3-1 vaig apagar la ràdio, per dedicar-me a fer altres coses -home de poca fe-, em vaig sobresaltar quan vaig sentir un estrepitós gooooool!!!! que procedia dels bars de l’entorn del meu pis. ‘Això vol dir que van 6-1!’ li vaig dir a la meva dona. Tot seguit a comprovar-ho i posar la tele per veure els gols i el resum amb tremolors. Era un moment en el que, absort per l’emoció, la mirada estava clavada a la pantalla i la meva dona em podia haver cantat una versió actualitzada de El partido de fútbol de Rita Pavone: ‘¿por qué los domingos por el fútbol me abandonas?’.

Una experiència que quedarà gravada a la memòria, però que només suposa un pas endavant, malauradament encara no s’ha conquerit res. De moment, però, ens deixarem entabanar pel consell de Los Golfos a Que pasa contigo tio: ¡que nos quiten lo bailao!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada