Lloança a la petitesa

Ben disposats es gaudeix molt més

El refranyer ens alerta: ‘Al pot petit hi ha la bona confitura’. Nadal també és l’elogi de la petitesa d’un Déu que demana permís a una jove per engendrar-se al seu si, que no s’estalvia cap dels passos vitals que segueix qualsevol ésser humà des de la concepció, que no allibera la seva família humana de les incomoditats que pateix qualsevol altre ciutadà, que neix en un poble petit en un habitacle precari, que els primers aliens al nucli familiar en assabentar-se del seu naixement són persones menystingudes per les elits, socialment petits.

No ens ha d’estranyar llavors aquest passatge de l’evangeli:

En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:

–Qui és el més important en el Regne del cel?

Jesús va cridar un infant el posà enmig d’ells i digué:

–En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull.

Per aprofundir en el que suposa el Nadal potser caldrà contemplar el Misteri amb la mirada i actitud d’un infant, imitant la seva desimboltura, franquesa i, fins i tot, gosadia per tractar amb Ell. No debades aquella que el va tractar més íntimament va exclamar:

La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

¡¡Bon i Sant Nadal per a tots vosaltres i els que s’apleguen al vostre entorn!!