El triomf de la por
'Si cal anar s’hi va, però anar per a no res...', així es
pronunciava un company de feina en sortir d’una reunió que dirigia el directiu
de qui depenia orgànica i funcionalment. Un comentari lligat a la intervenció
d’un altre company en un assumpte que afectava a tots els presents però
incomodava al directiu. El risc a malmetre la projecció professional feia que
les qüestions espinoses que sovint es xiuxiuejaven no brollessin quan el cap
els reunia.
La pel·lícula La professora relata el comportament dèspota
d’una docent que sense grans escarafalls se’n aprofita del poder simbòlic que
li atorga el seu estatus polític i professional. Sap que pot influir en el
futur acadèmic dels seus alumnes i ho fa valer demanant favors. Qui s’hi avé
obté recompenses acadèmiques i qui no li complau es maltractat psicològicament.
Un intent de suïcidi provoca la convocatòria d’una reunió dels pares de la
classe per qüestionar els mètodes de la professora, on la majoria evita
pronunciar-se en públic, seguint la pauta que desenvolupa Elisabeth Noelle-Neumann
a L’espiral del silenci.
Moltes queixes que afloren a la societat provenen de que no
es parla on toca i amb qui correspon. Es prefereix callar, cridar o refugiar-se
en l’anonimat. La por a quedar marcat immobilitza o agotzona. Pot permetre
sortir del pas, però provoca desencís i acritud, generant desconfiança i
reaccions desmesurades. Ens aniria bastant millor si procuréssim, en la mesura
de les nostres possibilitats, sufocar les espurnes que genera la convivència o
les decisions dels responsables dels assumptes que ens afecten. Molts incendis socials
s’aconseguirien evitar.L’actitud preventiva de molts ciutadans davant l’anunci de les mobilitzacions per la celebració del Consell de Ministres a Barcelona, és una expressió del triomf de la por. No se sabrà quants realment recolzen les protestes, però per als convocants és un estímul per a seguir pel mateix camí i, si cal, collar un xic més els ciutadans per aconseguir el que pretenen.
(1) La profesora. Título original: Ucitelka (Učiteľka). Año: 2016. Duración
102 min. País: Eslovaquia. Dirección: Jan Hrebejk. Fuente: https://www.filmaffinity.com/es/film456602.html
(2) Elisabeth Noelle-Neumann: La espiral del silencio. Título original: Die Schweigespirale (1992). Editorial: Paidós – Colección: Paidós Comunicación, número 185. Traductor: Francisco Javier Ruiz Calderón. 332 páginas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada