Qui ens ho havia de dir
Qui m’ho havia de dir
que m’arrossegaria
la teva inquietud
de conèixer,
de experimentar.
Qui m’ho havia de dir
quan t’hi vas fixar
iniciant la ruta
i formulares el desig;
pensàvem que era
Un més per afegir
a una llarga llista.
Qui m’ho havia de dir
que no seria un anhel passatger,
que insistiries de tornada
per fer-ho realitat ja.
Però era hora tardana,
llarg el recorregut
i una estona calia esperar.
Qui m’ho havia de dir
que no volguessis tornar de vacances
sense haver-ho provat
i que una fraterna negativa
et neguitegés tant.
Qui m’ho havia de dir
que el teu disgust
ens donés l’oportunitat
de canviar els nostres plans:
tu per la companyia,
jo per la funció que em pertocava.
Qui m’ho havia de dir,
que hauríem de tractar
amb l’aristocràcia equina:
a tu et portava Duque
a mi em suportava Reina
Qui m’ho havia de dir
que passaríem per desnivells,
llocs angostos,
travessaríem carreteres i rierols
i assajaríem un trot fins i tot
Qui m’ho havia de dir
que un cop més, Anna,
tibessis de mi
per viure una experiència
que no em passava pel magí
Tornàrem contents:
havia valgut la pena!!
Hi ha desitjos que es compleixen
de la més inesperada manera.
Qui ens ho havia de dir!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada