Any de la pregària (32)

 Intensitat d’un intercanvi de mirades

‘Frusleria’ era el mot castellà que tenien d’encertar els concursants en una de les proves de Cifras y letras, a partir de la definició “cosa de poc valor o entitat”. Què té a veure amb la trenta-dosena catequesi del Sant Pare Francesc sobre l’oració (1), que porta com a títol ‘L’oració contemplativa’? L’associació que vaig fer del mot amb una experiència mística de sant Tomàs d’Aquino el 6 de desembre de 1273, set mesos abans de la seva mort, que fou tan intensa que propicià que el gran teòleg dominic deixés d’escriure i, conseqüentment, donar per acabat el seu treball amb la Suma Teològica. Aquell èxtasi li va fer percebre que tot el que havia escrit era gairebé res comparat amb el que havia experimentat; la seva immensa obra filosòfica i teològica li semblava una fotesa (2).

D’ell ens diu el frare de la seva mateixa orde Martín Gelabert:

«Tomàs és un home de fe, que ha après més en la contemplació que en l'estudi, un sant que s'ha deixat modelar per l'Esperit. La seva saviesa és més fruit de l'amor que de la ciència. La seva vida es realitzava en una mena de cercle. Pujava cap a Déu pel camí de la contemplació, en la pregària i en l'estudi; i, posat al tremp del diví, descendia cap al proïsme en la predicació i en la càtedra» (3).

En abordar el tema de la contemplació el Sant Pare ens parla primer de la vessant humana: «La dimensió contemplativa de l'ésser humà és una mica com la “sal” de la vida: dona sabor, dona gust als nostres dies», es quelcom com paladejar les pròpies vivències. Més endavant ens diu: «Contemplar no és en primer lloc una manera de fer, sinó que és una manera de ser: ser contemplatiu.» S’és contemplatiu admirant la natura o una obra d’art, o parlant amb la mirada, o fent costat sense paraules, o interpretant un gest, o llegint la cara d’algú estimat.

A continuació introdueix el lligam amb la pregària: «Ser contemplatius no depèn dels ulls, sinó del cor. I aquí entra en joc la pregària, com a acte de fe i d'amor, com a “respiració” de la nostra relació amb Déu. La pregària purifica el cor, i amb això, també aclareix la mirada, permetent acollir la realitat des d'un altre punt de vista.» El Catecisme ens diu que aquesta pregària «és un do, una gràcia; no pot ser acollida més que en la humilitat i en la pobresa. L'oració contemplativa és una relació d'aliança establerta per Déu al fons del nostre ésser» (4).

Santa Teresa de Jesús diu que «l'oració mental no és altra cosa que un tracte d'amistat, estant moltes vegades sols en aquest tracte amb aquell que sabem que ens estima» (5). Però no es tracta de quelcom reservat a místics com ella o versats en teologia com sant Tomàs d’Aquino, sant Joan de la Creu, o il·lustrats, o persones amb una especial sensibilitat. La contemplació feta pregària brolla del cor, és fruit de la fe i l’amor al que tots estem cridats. El Catecisme ens aporta el senzill exemple d’un fidel de la parròquia on era rector sant Joan Maria Vianney: «La pregària contemplativa és mirada de fe, fixada en Jesús. “Jo el miro i ell em mira”, deia al seu sant rector un pagès d'Ars que pregava davant del sagrari (6)», per dir-nos a continuació: «la llum de la mirada de Jesús il·lumina els ulls del nostre cor; ens ensenya a veure-ho tot a la llum de la seva veritat i de la seva compassió per tots els homes. La contemplació també dirigeix la seva mirada als misteris de la vida de Crist. Aprèn així el “coneixement intern del Senyor” per més estimar-lo i seguir-lo (7)».

També el pelegrí rus parla de l’experiència viscuda per ell i la seva esposa: «No sabíem res de la pregària interior feta en el cor, ni tan sols n'havíem sentit a parlar; fèiem les inclinacions com uns ignorants, i no obstant el desig de pregar hi era present, aquesta llarga oració exterior no se'ns feia difícil i fins i tot la rebíem amb gust. Sens dubte tenia raó aquell mestre que em va dir en certa ocasió que a l'interior de l'home hi ha una pregària misteriosa de la qual ni ell mateix sap com es produeix, però que mou cadascú a pregar segons sap i pot» (8).

El Sant Pare es refereix diversos cops a la pregària del pagès: «“El miro i Ell em mira!”. És talment així: en la contemplació amorosa, típica de l'oració més íntima, no es necessiten gaires paraules: n'hi ha prou amb una mirada, n’hi ha prou d’estar convençuts que la nostra vida està envoltada d'un amor gran i fidel del qual res no ens podrà separar», finalitzant la seva intervenció indicant-nos: «A l’Evangeli hi ha una única gran crida, i és la de seguir Jesús pel camí de l'amor. Aquest és vèrtex, és el centre de tot. En aquest sentit, caritat i contemplació són sinònims, diuen el mateix. Sant Joan de la Creu sostenia que un petit acte d'amor pur és més útil a l'Església que totes les altres obres juntes. El que neix de la pregària i no de la presumpció del nostre jo, el que és purificat per la humilitat, fins i tot si és un acte d'amor apartat i silenciós, és el miracle més gran que un cristià pot realitzar. I aquest és el camí de la pregària de contemplació: “El miro, Ell em mira!” Aquest acte d´amor en el diàleg silenciós amb Jesús ha fet molt bé l´Església.»

(1) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 32: L’oració contemplativa. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 5 de maig de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210505_udienza-generale.html

(2) Veure Carlos J. Díaz Rodríguez: El día que Tomás de Aquino dejó de escribir. Publicat a Religión en libertad el 6/9/2015. Enllaç https://www.religionenlibertad.com/blogs/duc-in-altum/150906/el-dia-que-tomas-de-aquino-dejo-de-escribir_34545.html

També Francisco Draco Lizárraga Hernández: Santo Tomás de Aquino. Publicat a Jóvenes católicos el 31/1/2023. Enllaç https://www.jovenescatolicos.es/2023/01/31/santo-tomas-de-aquino-2/

(3) Traduït de Martín Gelabert Ballester, O.P., blog Nihil obstat, entrada ‘Tomás de Aquino, místico y teólogo’, publicada el 26 de gener de 2019. Extret de https://nihilobstat.dominicos.org/articulos/tomas-de-aquino-mistico-y-teologo/

(4) El Catecisme de l’Església Catòlica, dedica a l’oració contemplativa els números 2709 a 2719. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a1_sp.html#III._La_oraci%C3%B3n_contemplativa

(5) Teresa de Jesús: Llibre de la vida. Títol original: Libro de la vida (1562). Edicions Proa – Col·lecció Clàssics del cristianisme, número 78 (1999). Traducció: Agustí Borrell i Bonaventura Gilabert. 392 pàgines. Capítol 8, pàgina 122. Citat en el punt 2709 de Catecisme.

(6) Veure Francis Trochu: Le Curé d'Ars Saint Jean-Marie Vianney. Citat en el punt 2715 del Catecisme.

(7) Veure San Ignacio de Loyola: Exercitia spiritualia, 104. Citat en el punt 2715 del Catecisme.

(8) Traduït de Relatos de un peregrino ruso, Tercer relato, ‘La vida del peregrino’.