Any de la pregària (36)

Sempre fent-te costat

Manuel García Morente, eminent filòsof racionalista, escolta en una ràdio un fragment de l’oratori La infància de Crist (originalment Trilogie sacrée) d’Hector Berlioz, que desperta la seva imaginació: «No tinc cap mena de dubte que aquesta mena de visió no va ser sinó producte de la fantasia excitada per la dolça i penetrant música de Berlioz. Però va tenir un efecte fulminant en la meva ànima. “Aquest és Déu, aquest és el veritable Déu, Déu viu; aquesta és la Providència viva –em vaig dir a mi mateix-. Aquest és Déu, que entén els homes, que viu amb els homes, que pateix amb ells, que els consola, que els dona alè i els porta la salvació. Si Déu no hagués vingut al món, si Déu no s'hagués fet carn d'home en el món, l'home no tindria salvació, perquè entre Déu i l'home sempre hi hauria una distància infinita que l'home no podria franquejar mai”» (1). «El Déu dels filòsofs és Ser pur, sense canvi ni modificació, però el Déu de la fe és creació i revelació; per tant, esdevé en la història humana», escriu Eduardo Valenzuela (2).

Jesucrist ens apropa a Déu, salva la distància que converteix Déu en un ésser inaccessible. Crist ens fa assequible el tracte amb Déu: «La pregària de Jesús fa de la pregària cristiana una petició eficaç. Ell n'és el model. Ell prega en nosaltres i amb nosaltres», ens diu el Catecisme (3).

‘Jesús, model i ànima de tota pregària’ és el títol escollit pel Sant Pare Francesc en la trenta-sisena catequesi sobre l’oració (4), que inicia posant èmfasi en la importància que donava Jesús a la pregària: «Els Evangelis ens mostren com n’era de fonamental la pregària en la relació de Jesús amb els seus deixebles. Ja s'aprecia a l'elecció dels que després es convertirien en els apòstols... Jesús els escull després d'una nit de pregària. Sembla que no hi hagi cap altre criteri en aquesta elecció si no és la pregària, el diàleg de Jesús amb el Pare... (5)». El resultat no sempre és intel·ligible per les nostres limitades ments, però del que es tracta en darrer terme és d’unir-se al pla de Déu, més enllà del que podem arribar a entendre: «A vegades els apòstols es converteixen en motiu de preocupació per a Ell, però Jesús, així com els va rebre del Pare, després de la pregària, així els duu en el seu cor, fins i tot en els seus errors, fins i tot a les seves caigudes. En tot això descobrim com Jesús va ser mestre i amic, sempre disposat a esperar pacientment la conversió del deixeble... És impressionant saber que, en el temps del defalliment, l'amor de Jesús no cessa», per molt allunyats que ens trobem del seu camí, com ho estava García Morente abans de trasbalsar-se escoltant l’obra de Berlioz.

La pedagogia de Jesús per formar els deixebles i preparar-los per al que ha d’esdevenir comença en una pregària que s’adequa a les circumstàncies: «Les grans decisions en la missió de Jesús sempre van precedides de la pregària, però no d'una pregària, així, com de passada, sinó de la pregària intensa i perllongada. En aquests moments sempre hi ha una pregària. Aquesta prova de fe sembla una meta, però en canvi és un punt de partença renovat per als deixebles, perquè, a partir d’aleshores, és com si Jesús pugés un to en la seva missió, parlant-los obertament de la passió, mort i resurrecció. En aquesta perspectiva, que desvetlla instintivament la repulsió, tant als deixebles com en nosaltres que llegim l'Evangeli, la pregària és l'única font de llum i força. Cal pregar més intensament, cada cop que el camí fa pujada», ens diu Francesc.

No tot es resumeix en preparar-se per les contrarietats, les incomprensions, les persecucions... El Sant Pare, que ha anat il·lustrant la catequesi amb passatges evangèlics, para atenció en l’episodi de la Transfiguració, que es produeix després d’haver anunciat la seva passió, on els tres apòstols que l’acompanyaven van quedar esbalaïts i van rebre aquest missatge de Déu Pare: «Aquest és el meu Fill,  el meu elegit;  escolteu-lo» (6). En diu tot seguit: «D'aquest ràpid recorregut per l'Evangeli, en deduïm que Jesús no només vol que preguem com Ell prega, sinó que ens assegura que, encara que les nostres temptatives de pregària siguin completament vanes i ineficaces, sempre podem comptar amb la seva pregària. Hem de ser conscients: Jesús prega per mi (7)... Jesús prega per nosaltres. Ara mateix, en aquest precís instant. Feu aquest exercici de memòria repetint-ho. Quan hi hagi alguna dificultat, quan sigueu en l'òrbita de les distraccions: Jesús prega per mi. Però, pare, això és veritat? És veritat, Ell mateix ho va dir (8). No oblidem que el que ens sosté a cadascú de nosaltres en la vida és la pregària de Jesús per cada un de nosaltres, amb nom, cognom, davant del Pare, ensenyant-li les ferides que són el preu de la nostra salvació. Encara que les nostres oracions fossin tan sols balbuceigs, encara que es veiessin compromeses per una fe vacil·lant, no hem de deixar mai de confiar en Ell... En el moment de la prova, en el moment del pecat, fins i tot en aquests moments, Jesús prega per mi amb molt d'amor.»

(1) Traduït de Manuel García Morente: El hecho extraordinario (1940). Editorial: Homo Legens – Col·lecció: Biblioteca Homo Legens (2018). 223 pàgines.  Fragment de les pàgines 125 a 127.

(2) Traduït d’Eduardo Valenzuela Carvallo: El Dios de los filósofos y el Dios de la revelación, publicat a Humanitas. Extret de https://www.humanitas.cl/teologia-y-espiritualidad-de-la-iglesia/el-dios-de-los-filosofos-y-el-dios-de-la-revelacion

(3) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2740. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a2_sp.html

(4) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 36: Jesús, model i ànima de tota pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 2 de juny de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210602_udienza-generale.html

(5) Evangeli segons sant Lluc, capítol 6, versets 12-13: «Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu.  Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols». Referència: https://www.bci.cat/biblia/capitol/1167

(6) Evangeli segons sant Lluc, capítol 9, verset 35. L’episodi sencer en els versets 28 a 36. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1170

(7) Catecisme de l’Església Catòlica, número 2741: «Jesús prega també per nosaltres, al nostre lloc i en favor nostre. Totes les nostres peticions han estat recollides una vegada per totes en les seves paraules a la Creu; i escoltades pel seu Pare a la Resurrecció: per això no deixa d'intercedir per nosaltres davant del Pare. Si la nostra pregària està resoltament unida a la de Jesús, en la confiança i l'audàcia filial, obtenim tot el que demanem en nom seu, i encara més del que demanem: rebem l'Esperit Sant, que conté tots els dons.» Extret de https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a2_sp.html

(8) Evangeli segons sant Joan, capítol 14, versets 13 i 14: «Tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré;  així el Pare serà glorificat en el Fill.  Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1200