Any de la pregària (35)

Confiar malgrat tot

Un sketch de Cruz y Raya va popularitzar la frase ‘si hay que ir se va, pero ir ‘para na’ es tontería’ (1). Escenificava amb humor la resistència d’un socorrista a fer el que li pertocava. També s’usa per estar-se de fer alguna cosa, tant si es tracta d'iniciatives, propostes o suggeriments; com d'advertències, denúncies o correccions. Es tracta, en definitiva, de no mullar-se perquè l’acció que s’ha de dur a terme té una gran probabilitat de no ser prou rendible a curt termini.

D’aquesta actitud també se’n ressent la pregària: «Hi ha una contestació radical a la pregària, que deriva d'una observació que tots fem: preguem, demanem i, no obstant això, sembla que les nostres oracions no són escoltades: el que hem demanat –per a nosaltres o per als altres– no s’esdevé. Moltes vegades tenim aquesta experiència. Si, a més, el motiu pel qual hem resat era noble..., l'incompliment ens pot semblar escandalós», ens diu el Sant Pare Francesc a l’inici de la trenta-cinquena catequesi sobre la oració (2).

El Catecisme inclou aquesta situació al que anomena ‘confiança filial’ (3). En els primers punts indica: «La confiança filial es prova en la tribulació... (4). Hi ha qui deixa de pregar perquè pensa que la seva pregària no és escoltada... Heus aquí una observació que crida la atenció: quan lloem Déu o li donem gràcies pels seus beneficis en general, no estem preocupats per saber si aquesta oració li és agradable. Per contra, quan demanem, exigim veure'n el resultat.»

Podem interpretar les paraules de Jesús: «Demaneu, i us donaran... perquè el qui demana, rep» (5) pensant que és dit i fet, fins i tot intentem negociar: ‘si em concedeixes això... em comprometo a...’. El Sant Pare ens situa: «La pregària no és una vareta màgica: és un diàleg amb el Senyor. De fet, quan resem podem caure en el risc de no ser nosaltres els qui servim Déu, sinó pretendre que sigui Ell qui ens serveixi a nosaltres. Heus aquí, doncs, una pregària que sempre reclama, que vol dirigir els esdeveniments segons el nostre disseny, que no admet altres projectes sinó els nostres desigs. Amb tot, Jesús va mostrar una gran saviesa quan posà en els nostres llavis el ‘parenostre’. És una pregària només de peticions, com sabem, però les primeres que pronunciem són totes del costat de Déu. Demanen que es compleixi no el nostre projecte, sinó la voluntat de Déu en relació amb el món. Més val que el deixeu fer a Ell: “Sigui santificat el vostre nom, vingui el vostre Regne, que es faci la vostra voluntat” (6).»

En aquest sentit es pronuncia Nil, l’asceta: «No demanis (en la teva pregària) que es faci la teva voluntat, perquè segurament aquesta no coincideix totalment amb la voluntat de Déu. El millor és que demanis, com se’t va ensenyar: “Faci's la vostra voluntat!”. Això és el que heu de fer en tot moment. No oblidis que Ell sap què és el millor per a la teva ànima, encara que això no sempre t'interessi.» Aleshores hom es pot plantejar: per a què demanar? Ens contesta el Catecisme: «¿Estem convençuts que “nosaltres no sabem demanar com convé”? ¿Demanem a Déu els “béns que calen”? El nostre Pare sap bé el que ens cal abans que nosaltres els ho demanem, però espera la nostra petició perquè la dignitat dels seus fills està en la seva llibertat. Per tant, cal pregar amb el seu Esperit de llibertat, per poder conèixer en veritat el seu desig.»

El Sant Pare incideix en el que és una actitud fonamental en la pregària: «Quan preguem hem de ser humils, perquè les nostres paraules siguin efectivament oracions i no un discurs inútil i insubstancial que Déu rebutja. També es pot pregar per motius equivocats... A la pregària, és Déu qui ens ha de convertir, no som nosaltres els que hem de convertir a Déu. És la humilitat. Jo pregaré però tu, Senyor, converteix el meu cor perquè demani el que convé, demani el que sigui millor per a la meva salut espiritual.»

Una actitud que ha d’anar acompanyada d’una altra, que no està gaire de moda en els nostres temps, la paciència. Santa Teresa ens diu: “La paciència todo lo alcanza” (8). I Evagri del Pont: «No pretenguis aconseguir immediatament el que demanes, com si aconseguir-ho depengués de tu, perquè Ell vol concedir-te els seus dons quan perseveres en la pregària» (9). Després de referir-se a diversos passatges evangèlics el Sant Pare li dona a aquesta virtut un sentit escatològic, perquè el mal mai no té la darrera paraula: «El mal és senyor del dia abans: el darrer dia hi ha la resurrecció. Però el mal no és senyor de l'últim dia mai: Déu és el Senyor del darrer dia. Perquè pertany només a Déu, i és el dia en què es compliran tots els anhels humans de salvació. Hem d’aprendre aquesta paciència humil d'esperar la gràcia del Senyor, esperar el darrer dia. Moltes vegades, el dia abans és molt lleig, perquè els sofriments humans són lletjos. Però el Senyor hi és i el darrer dia Ell ho resol tot.»

(1) Duo còmic Cruz y Raya (Juan Muñoz i José Mota): Sketch ‘El Vigilante de la playa’. Es pot veure a https://www.youtube.com/watch?v=pmuIBghxhgY

(2) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 35: La certesa de ser escoltats. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 26 de maig de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210526_udienza-generale.html

(3) El Catecisme de l’Església Catòlica, dedica a la confiança filial els números 2734 a 2745. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a2_sp.html

(4) Veure Carta de sant Pau als Romans, capítol 5, versets 3 a 5: «Fins i tot en les tribulacions  trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència;  la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no enganya,  perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1242

(5) Evangeli segons sant Mateu, capítol 7, versets 7-8: «Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.» Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1122

(6) Evangeli segons sant Mateu, capítol 6, versets 9-10. Referència https://www.bci.cat/biblia/capitol/1121

(7) Traduït de Nil, l’asceta: ¡No pidas que se haga tu voluntad! Extret de https://doxologia.org/es/palabras-de-espiritualidad/no-pidas-que-se-haga-tu-voluntad

(8) Del poema de Santa Teresa de Jesús: Nada te turbe. Referència https://www.devocionario.com/textos/p_teresa.html

(9) Evagri del Pont: De oratione, 34. Citat en el número 2737 del Catecisme.