Any de la pregària (33)

Vèncer les resistències

“El 90% de les coses que ens preocupen mai no succeeixen”, ha dit en diversos escenaris la psiquiatra Marian Rojas Estapé. En un d’ells -un vídeo del canal Hacer Familia de Youtube de poc més de 2 minuts- proposa cinc pautes de comportament per mirar d’evitar aquest malbaratament d’energia (1). No està entre elles la pràctica de la pregària, tot i que el seu exercici pugui aportar serenor i pau interior. Seria, però, desencertat cercar en la pregària un benestar físic, psíquic o emocional, perquè la pregària és establir una relació amb Déu.

«La pregària cristiana és cooperació amb la seva Providència i el seu designi d'amor envers els homes», ens diu el Catecisme, que dedica 21 punts al epígraf ‘El combat de la pregària’ (2), tema escollit pel Sant Pare en la trenta-tresena catequesi sobre l’oració (3).

Com acostuma a passar amb les relacions, en la pregària no tot són flors i violes, com suggereix l’inici de la catequesi del Sant Pare: «La pregària cristiana, com tota la vida cristiana, no és “com fer una passeig”. No hi ha cap dels grans orants que trobem a la Bíblia i a la història de l'Església que hagi tingut una pregària “còmoda”. Sí, es pot pregar com els lloros —bla, bla, bla, bla, bla—, però això no és pregària (4). La pregària certament dona una gran pau, però a través d'un combat interior, a vegades dur, que també pot acompanyar llargs períodes de la vida. Pregar no és una cosa fàcil i per això ens escapem de la pregària. Cada cop que volem fer-ho, de seguida ens venen al cap moltes altres activitats, que en aquell moment semblen més importants i més urgents... Gairebé sempre, després d'haver posposat la pregària, ens adonem que aquestes coses no eren essencials en absolut, i que potser hem estat perdent el temps. Així ens enganya l'Enemic.»

Sembla ben bé un contrasentit que la pregària ‘doni una gran pau’ i alhora sigui ‘incòmoda’. Es tracta de fet d’un conflicte de voluntats: A quina donem preferència: a la nostra o a la de Déu? ¿Ens en refiem prou d’Ell? ¡Quants cops qüestionem!: que em demanarà, què em suggerirà, què m’inspirarà..., em concedirà el que li demano? Marian Rojas ens diu que el 90% de les preocupacions són debades. ¿Quin percentatge podíem aplicar als motius fake que utilitzem per escapolir-nos de la pregària -com també acostuma a passar amb altres tasques ordinàries que ens pertoca fer-? El Catecisme ens parla d’un quants, però abans ens indica: «La pregària és un do de la gràcia i una resposta decidida per part nostra. Suposa sempre un esforç. Els grans orants de l'Antiga Aliança abans de Crist, així com la Mare de Déu i els sants amb Ell, ens ensenyen que la pregària és un combat. Contra qui? Contra nosaltres mateixos i contra les astúcies del temptador que fa tot el possible per separar l'home de la pregària, de la unió amb el seu Déu. Es prega com es viu, perquè es viu com es prega. Qui no vol actuar habitualment segons l'Esperit de Crist, tampoc no podrà pregar habitualment en nom seu. El “combat espiritual” de la vida nova del cristià és inseparable del combat de la pregària.»

Ens desconcerta assabentar-nos de la vida de sants que les han passat magres amb la pregària. Com és? Si Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos i ens estima com ningú ens pot arribar a estimar, com permet aquest patiment? Cal pensar que formava part del seu camí de perfecció, tot i que des de fora ens pugui semblar esgarrifós. El seu camí però no és fil per randa el nostre, cadascú en té un apropiat per a ell que mai no supera les seves possibilitats de dur-lo a terme; per això aquests sants van ser capaços de perseverar. Ens diu Francesc: «Tots els homes i les dones de Déu mencionen no sols l'alegria de la pregària, sinó també la molèstia i el cansament que pot causar: en alguns moments és una lluita dura la de mantenir la fe en els temps i en les formes de la pregària. Hi ha algun sant que l'ha tirat endavant durant anys sense sentir cap gust, sense percebre’n la utilitat. El silenci, la pregària, la concentració són exercicis difícils, i alguna vegada la naturalesa humana es rebel·la... Qui vol pregar ha de recordar que la fe no és fàcil, i alguna vegada té lloc en una fosca gairebé total, sense punts de referència. Hi ha moments de la vida de fe que són foscos i per això algun sant els anomena: “La nit fosca de l’ànima”, perquè no se sent res. Però jo no deixo de pregar».

Un últim apunt que m’ha fet recordar el lema del Liverpool F. C.: “You’ll never walk alone” (mai no caminaràs sol) (5). En aquest combat interior al voltant de la pregària mai no estem sols: «En temps de prova és bo recordar que no estem sols, que hi ha algú que vetlla per nosaltres, que és al costat nostre i ens protegeix», ens diu el Sant Pare fent esment a una experiència de sant Antoni Abat i referir-nos a continuació una curació miraculosa de la que va ser testimoni; en acabat ens indica: «la pregària fa miracles, perquè la pregària va precisament al centre de la tendresa de Déu, que ens estima com un pare». Això tant si, segons el nostre criteri, ‘el ven ens bufa a favor’ com si ‘venen mal dades’.

(1) Canal Hacer família de Youtube: Marian Rojas: ‘El 90% de las coses que nos preocupan nunca suceden’. El podeu veure a https://www.youtube.com/watch?v=kz00kzBYaec

(2) El Catecisme de l’Església Catòlica, dedica al combat de la pregària  els números 2725 a 2745. Consultar https://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p4s1c3a2_sp.html

(3) Centre de Pastoral Litúrgica: L’oració. Catequesis del papa Francesc. 1ª edició (2024). Capítol 33: El combat de la pregària. Catequesi del papa Francesc pronunciada el 12 de maig de 2021. Es pot trobar en espanyol en el següent enllaç: https://www.vatican.va/content/francesco/es/audiences/2021/documents/papa-francesco_20210512_udienza-generale.html

(4) En aquest sentit escriu Sant Josepmaria Escrivà a Camí, punt 85: « A poc a poc. —Mira què dius, qui ho diu i a qui. —Perquè això de parlar de pressa, sense espai per a la consideració, és soroll, repicar de llaunes.

I et diré amb santa Teresa que no en dic oració, per més que belluguis els llavis.» Extret de  https://escriva.org/ca/camino/oracio/

(5) L’himne del Liverpool F.C. es pot escoltar i veure la lletra original i traduïda a l’espanyol en https://www.youtube.com/watch?v=9FRcUVRht3w