Expressar-se sense por
Fa uns anys vaig sentir a la ràdio un comentari que em va
sobtar: “habitualment es vota contra algú”, tot i que no l’he vist reflectit a
la xarxa. Si més no, he vist un article recent del comentarista apostant
clarament per un dels partits, no sé si per anar contra algú altre o bé perquè ha
trobat la candidatura que més li escau.
El resultat de les eleccions reflectirà el sentiment polític
dels ciutadans? Depèn de fins a quin punt el vot del electors sigui lliure. Per
a que sigui possible calen, segons el meu parer, dos condicions: la honradesa
del polítics en el seu discurs: que expressin allò en el que creuen, el que
estan convençuts que és millor per al país i els seus ciutadans; i que els
electors votin la formació que pensen que millor els representa.
Per què això sembla inversemblant? Per a molts polítics la
temptació demoscòpica és massa gran, la transparència es pot veure com un
inconvenient i sembla més efectiu un missatge difús o demagògic: transmetre el
que convé dir, més que no pas el que pertoca per convicció. I els electors? Hi
ha situacions que malmeten la llibertat d’elecció, no tant per coerció
explícita, sinó per alguna de més subtil que es tradueix en vot útil, o gregari,
o anti, o captiu. També pot distorsionar
moure’s per la rauxa, l’estètica, la superficialitat o el desig de sentir-se
guanyadors.
En tota decisió humana intervenen raons objectives i
subjectives que van acompanyades d’incertesa: serà atinada l’elecció? Però aquest
risc no hauria d’impedir triar l’opció que més s’adigui amb el nostre tarannà polític,
diguin el que diguin les enquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada