Estava treballant a casa amb l'ordinador i observava la meva
filla Anna, que té vuit anys, movent les figures del pessebre, que només conté
l'escena del Naixement. Ella anava parlant amb els personatges, comentant-los
coses, fent-los preguntes, elaborant històries ... Havia sentit dir que una
manera d'introduir-nos en el misteri del Nadal consistia en identificar-se amb
algun dels personatges del pessebre, però fins ara no ho havia vist encarnat. Quin va ser el meu primer pensament? Témer que alguna peça s’esberlés. Després
em vaig adonar que això no tenia importància, la meva filla jugant amb
naturalitat i senzillesa m'estava donant una lliçó, sense pretendre-ho, de com
viure el Nadal.
Un nadó convida a la contemplació. Quan una companya de treball venia a
l'oficina amb el seu nadó acabat de néixer era habitual que gairebé tots els
empleats deixessin el que estaven fent per arremolinar-se al voltant del nadó i
fer-li carantoines. La imatge d'aquest Nen al voltant del qual es configura el
pessebre ens està reclamant contemplació, que no és la inacció pròpia de qui es
queda bocabadat, sinó l'activitat interior necessària per donar sentit al que
fem.
Quantes vegades anant estressat i preocupat per menjars, regals i vestuari; he
representat el personatge del caganer:
aquell al qual l'esdeveniment més meravellós sempre l'agafa en mal moment i
fora de lloc.
Desitjo que trobeu, enmig de l’enrenou d'aquests dies, moments d'assossec que us permetin contemplar el misteri del Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada